Desin­flada per l’opor­tu­ni­tat per­duda i sobre­tot bany de rea­li­tat del que és tenir al davant el campió d’Europa. És cert que els verd-i-negres van ser capaços de gua­nyar a Madrid con­tra el mateix rival i de com­pe­tir el segon matx però ahir els de Chus Mateo van matar el Joven­tut des del salt ini­cial amb un 2-16 que va con­di­ci­o­nar la resta del matx. Els de Car­les Duran van anar sem­pre a remolc, amb impotència davant el joc físic i sub­ter­rani dels blancs per anul·lar, per exem­ple, l’estre­lla de l’equip com és Tomic, el seu pit­jor par­tit amb 1 punt, 0 cis­te­lles i -2 de valo­ració. Els verd-i-negres van inten­tar tro­bar refe­rents però Guy va fer 1/7 tri­ples i no va tro­bar cap altre juga­dor que pogués aga­far el relleu als dos pun­tals. Només de començar el segon temps el Madrid va aga­far 30 punts (37-67) i tot i una reacció increïble: amb Feliz, un gran Bus­quets o Kraag a pista la Penya es va situar a cinc punts (73-78) a 1:10 del final. Però l’èpica era massa gran ja. Per cert, a Tava­res per fi li van xiu­lar una falta (en va fer 3) i tot i no ano­tar cap punt, va atra­par 8 rebots en només 15 minuts de joc.