Geor­gina Bahí (1,90 m, 1989) deixa de ser juga­dora pro­fes­si­o­nal després de catorze anys al màxim nivell, nou dels quals a la Seu d’Urgell. La pivot giro­nina ho va anun­ciar ahir en un comu­ni­cat a les xar­xes soci­als. Juga­dora versàtil al pal baix i capaç d’amenaçar amb el tir exte­rior, amb els anys va adqui­rir una visió de joc que la con­ver­teix en l’última inte­rior de referència del bàsquet català. De fet, el seu últim par­tit va ser el de la selecció cata­lana abso­luta –n’era la capi­tana i l’única pivot natu­ral– con­tra Ucraïna el 15 de maig a Fon­ta­jau.

Bahí va mar­xar de Girona després de començar al Domi­ni­ques de Salt i el GEiEG, per estar qua­tre tem­po­ra­des entre el Segle XXI i el Femení Sant Adrià. Va tor­nar a la seva ciu­tat per debu­tar en la màxima cate­go­ria amb l’Uni Girona, amb el qual va jugar tres tem­po­ra­des. Després, va mar­xar al Cadí la Seu i, amb un any de parèntesi al Bur­gos, (2013/14), s’esta­ria set anys més a l’Alt Urgell durant els quals el club asso­lia les cotes més altes de la seva història, arri­bant a les semi­fi­nals de la Lliga Feme­nina per pri­mer cop el 2015 i a la copa i l’Euro­copa el 2019. “Cada any hem anat crei­xent, tant ells com jo, i estic con­tenta de com n’he gau­dit. Quan vaig venir no em podia ima­gi­nar tot el que acon­se­guiríem i for­mar-ne part havent estat impor­tant és amb el que em quedo”, sin­te­titza sobre una etapa en què va des­ta­car la tem­po­rada 2018/19 de bra­cet amb Yurena Díaz i Andrea Vilaró, amb Ber­nat Canut a la ban­queta. El 2015 també va jugar a l’Argen­tina, amb el Depor­tivo Bera­za­te­gui.

L’Ensino de Lugo va ser la seva última experiència a fora, abans de tor­nar a casa l’estiu pas­sat per jugar-hi una última tem­po­rada –6,5 punts, 2 rebots, 1 assistència i 5,7 de valo­ració en 22:18–. “La idea era jugar un últim any aquí per aca­bar amb un bon regust. Tenia ganes de gau­dir-ne”, afirma sobre el seu fit­xatge, l’estiu pas­sat.

Lli­cen­ci­ada en ciències de l’acti­vi­tat física i l’esport a l’Inefc, i habi­tual en les selec­ci­ons cata­lana i espa­nyola en les cate­go­ries de for­mació, els últims anys es va con­ver­tir també en una peça cab­dal en la con­so­li­dació del 3x3 en l’àmbit esta­tal.