“Em sento orgullosa de la meva carrera”

Doncs la veri­tat és que al mateix moment va fer mal perquè vam tenir l’or a tocar durant 35 minuts, i en els últims cinc se’ns va esca­par perquè Bèlgica és un equipàs i ho van fer molt bé. Però l’endemà o al cap de dos dies ja estàvem molt con­ten­tes del que havíem acon­se­guit, també per com ho havíem fet, perquè al final també ens fal­ta­ven diver­ses juga­do­res que segu­ra­ment hau­rien estat entre les dotze, com Astou Ndour o María Araújo. I també hem de tenir en compte com vam començar el cam­pi­o­nat, per­dent con­tra Letònia… Crec que hem d’estar molt con­ten­tes i orgu­llo­ses del que hem acon­se­guit.

Va fer mal sobre­tot per això, perquè vam anar al davant en el mar­ca­dor durant 35 minuts. Tant de bo el par­tit hagués durat 35 minuts i no 40. No crec que ens faltés res en con­cret… El par­tit hau­ria pogut caure a qual­se­vol dels dos cos­tats, però elles van saber fer millor les coses al final. Diria que el par­tit no el vam per­dre nosal­tres, sinó que el va gua­nyar Bèlgica.

[Riu] Sí que és veri­tat que en el que més des­taco és pene­trant, perquè al final el meu joc és de velo­ci­tat, el meu punt fort és el físic, i si tinc l’opor­tu­ni­tat d’aca­bar sota cis­te­lla, sem­pre és la meva pri­mera opció. Però ja fa diver­ses tem­po­ra­des que acre­dito un bon per­cen­tatge en tir de tres. Al final crec que són més aviat pre­ju­di­cis que tenim sobre­tot aquí a Espa­nya, perquè quan he mar­xat a l’estran­ger ni ho sen­tia a dir, que no tirava bé. És un tema de què he par­lat amb diver­sos entre­na­dors meus i sem­pre m’han dit que tirés sem­pre que pogués, “perquè quan tires, fiques”.

La veri­tat és que ni hi compto, que estic en un dels equips més forts. Sí que ets cons­ci­ent del poten­cial que té l’equip, però jo crec que es tracta més d’anar con­fi­ada que podem fer bé les coses. Zero pressió, però tam­poc rela­xar-se com si haguéssim de gua­nyar segur. Sim­ple­ment vas a jugar, i lla­vors sor­tirà com surti perquè és un esport i, com sem­pre, pot haver-hi un mal dia.

Al final a Espa­nya tenim molt de talent, i això fa anys que es veu. A més,a part del talent, hi ha el tre­ball que es fa des de la base, en cate­go­ries infe­ri­ors. Per tant, jo penso que hem de con­ti­nuar igual. Espa­nya té un gen com­pe­ti­tiu que poques selec­ci­ons tenen, i això juga molt a favor nos­tre. L’ambició és sem­pre gua­nyar.

Crec que hem fet una molt bona tem­po­rada en gene­ral. A l’LF hem estat les més regu­lars i el pri­mer any d’anar a Euro­lliga hem estat a un pas de la final a qua­tre. Pot­ser la copa és el que més mal ens va fer, perquè hi vam arri­bar molt can­sa­des, però crec que en glo­bal hem d’estar superor­gu­llo­ses del que hem acon­se­guit. En l’aspecte indi­vi­dual, jo sem­pre dono el màxim de mi, fins i tot la tem­po­rada pas­sada, que va ser la pit­jor que he tin­gut a la meva car­rera i quan em vaig sen­tir més incòmoda a pista. Aquesta tem­po­rada ha sor­tit bé i estic con­tenta d’haver apor­tat el que em demana tant el club, com el cos tècnic, com les com­pa­nyes.

El València Basket fa uns anys que ho està fent molt bé. Jo estava jugant a l’estran­ger molt a gust i no tenia pen­sat, encara, tor­nar a Espa­nya, però quan el València em va par­lar de l’ambició i l’objec­tiu que tenia el club d’anar crei­xent any rere any i anar com­plint objec­tius, doncs no m’ho vaig pen­sar dues vega­des.

El Sala­manca fa molts anys que demos­tra el nivell que té, sem­pre com­pe­tint fins al final a la lliga espa­nyola i com­pe­tint molt tots els anys a Euro­lliga. Per a nosal­tres ja és molt impor­tant el fet de gua­nyar la lliga, però sí, gua­nyar-la amb un 2-0 con­tra un equip com Sala­manca i, a més, gua­nyant l’últim al Würzburg, que sem­pre és com­pli­cat, doncs crec que sí que encara li dona més valor.

He can­viat la mecànica de tir només en els tirs lliu­res. Ho vaig fer perquè la tem­po­rada pas­sada vaig tenir com una crisi i no em sen­tia segura a l’hora de llançar-los. Sim­ple­ment va ser un petit canvi perquè entres­sin més i anar més tran­quil·la a la línia de tir lliure.

Gua­nyar una Euro­lliga m’agra­da­ria molt, però és com­pli­cadíssim. Tant de bo la guanyés, però si no, no passa res, tam­poc no ho tinc apun­tat en una llista de desit­jos. La veri­tat és que estic bas­tant con­tenta i em sento orgu­llosa de la car­rera que estic por­tant fins avui, i tant de bo segueixi així, gua­nyant títols i vivint noves experiències gràcies al bàsquet.