La visita del Real Madrid fa poc més d’un any en la posada de llarg del Bàsquet Girona a l’ACB va ser tota una festassa, un dia històric de derrota més que honrosa que va quedar gravat en l’imaginari del club i de la ciutat. El retorn del conjunt blanc diumenge a la tarda (18.30 h) –tot just vuit dies després d’assaltar Montilivi amb el seu equip de futbol– tampoc no farà curt. Tots dos conjunts, amb el permís de la UCAM Múrcia, l’altre equip que ha guanyat en les tres primeres jornades i que és tercer rere els gironins, es jugaran el lideratge de l’ACB. Segurament és un fet anecdòtic en aquest moment de la pel·lícula, però des del punt de vista gironí fa goig i reflecteix que fins ara s’han fet les coses bé. Com diria el tècnic Salva Camps, s’ha treballat bé en els entrenaments i s’ha estat competitiu, factors que no garanteixen les victòries però que hi ajuden. Tot plegat, amb les dues places d’americans lliures. Una perquè no s’ha fitxat ningú i l’altra perquè Markel Brown està lesionat. No s’entrena i el club tampoc ha donat terminis. Mala peça al teler.

De fet, si analitzem les estadístiques de les tres primeres jornades de la lliga, i amb tota la reserva del món perquè, com també advertia Salva Camps en la prèvia del partit a Granada, encara és molt aviat per extreure conclusions, es reflecteix, de moment, l’esperit col·lectiu que ha constatat eficàcia i que ha agradat a l’afició, que està encantada de la vida. El Girona, per exemple, és el líder de la lliga en assistències, amb 22 per partit de mitjana, una xifra que demostra les bones connexions entre els seus jugadors. També destaca en la valoració global amb 112 de mitjana, només superat pel Madrid (113). Amb 93 punts, és el segon equip més anotador, també rere el Madrid (93,67), i el tercer en punts rebuts (80). També s’ha esmerçat en la pressió, amb 11,67 recuperacions per partit. El curs passat, el Girona va guanyar onze partits, que li van permetre mantenir-se. Tres victòries, per tant, es poden considerar una xifra ben significativa.