I si sona la flauta?
El Girona rep el Madrid, que va jugar a Vitòria divendres a la nit i no té ni Deck ni Tavares, amb el dubte de Brown i la baixa de Marcos en l’estrena de l’himne del club
Cita amb la història a Fontajau coincidint amb la segona visita del Madrid al club de Marc Gasol. Els blancs van ser el primer rival del Bàsquet Girona a l’ACB (88-94) i, aquesta tarda (18.30 h per Movistar Deportes), tornen en la primera jornada en què se sentirà l’himne compost per Els Amics de les Arts, amb la participació de jugadores de la base, treballadors de l’entitat i aficionats de la grada d’animació. El grup l’interpretarà en directe a la mitja part d’un duel en què es veuen les cares els dos primers de la classificació. El Girona té a l’abast, a més, igualar la seva millor ratxa a la categoria perquè si lliga el 4-0 igualarà les quatre victòries del gener d’aquest any –Joventut i Bilbao a casa i a Fuenlabrada i a Granada–. “Tant de bo ho diguéssim la jornada 33 o en el partit a Madrid en la segona volta; ara és anecdòtic” posava en context, ahir en la prèvia, Salva Camps la situació en què es troben a la classificació. També s’hi referia Yves Pons: “No mirem si anem primers, segons o últims. El que volem és competir contra tots els equips i quan s’acabi la temporada ja mirarem en quin lloc ens trobem”. “M’és igual si el proper rival és el Madrid o qualsevol altre, em preparo de la mateixa manera per poder donar la meva millor versió i ajudar l’equip” exposava l’aler pivot haitià, que avui se les haurà de veure amb Guerschon Yabusele o Vincent Poirier. Els dos interiors francesos van destacar a Vitòria divendres, més encara amb la baixa d’Edy Tavares (2,20 m). “És el millor equip d’Europa i ha incorporat jugadors que encara els donen més nivell. Que els en falti un o dos o tres no crec que els condicioni per jugar a Girona” és el punt de vista de Camps sobre les baixes del sostre de l’equip blanc i de Gabriel Deck.
El pla
Juani Marcos, intervingut dimecres de la fractura al dit polze de la mà dreta –la lesió que té també Èric Vila– és baixa indefinida, mentre que Markel Brown, que encara no ha debutat a l’ACB, s’entrena però hi ha certa prudència en la seva evolució perquè també ho feia abans del primer partit de lliga. “Està en el procés de reincorporar-se al grup. Amb molèsties i dolor, és una incògnita què pot passar” afirmava el tècnic del Girona, que sobre el pla de partit, afirmava: “Jugarem de la mateixa manera, contra el Madrid o contra el Granada. Farem la nostra feina i qui tinguem al davant no ens ha de condicionar de cap manera” . “Jugar amb esforç, amb energia i amb sacrifici. I fer les coses que entrenem” sintetitzava, abans de treure ferro al partit del seu rival fa menys de 48 hores: “El Madrid és un equip acostumat a aquest nivell competitiu. Seria diferent que ens toqués a nosaltres fer-ho; per a ells és un dia més a l’oficina.”
La baixa de Marcos és sensible, el dia que a l’altre costat hi ha Campazzo i Sergio Rodríguez, per la rotació de bases. Salva Camps en disposava gairebé sempre dos al parquet per potenciar la transició ofensiva i, l’argentí, era amb Iroegbu i Colom una de les raons del brillant inici gironí. Ho va destacar el capità, que a Granada va igualar el seu sostre en valoració (28) a l’ACB, en aquest diari: “Juani és la sorpresa i Ike el fitxatge estel·lar.”
