Roda el món i torna al Born

“Estic molt feliç”, afir­mava Roger Gri­mau amb el ter­cer tri­omf en set dies al cis­tell, con­su­mat al temi­ble i mas­todòntic Stark Arena con­tra el Par­ti­zan. La frase ser­vi­ria per sin­te­tit­zar les sen­sa­ci­ons d’un Barça que ha esvaït els dub­tes que gene­rava, amb un tècnic novell i un equip que s’ha desprès de la seva gran figura, Niko Miro­tic (Armani Milan), i que ha començat amb força amb el seu nou equip i valora una mit­jana de 28 crèdits, més que ningú. La victòria al Pireu con­tra l’Olym­piacòs, fina­lista de la dar­rera edició, va ser la set­mana pas­sada la pri­mera víctima del tri­ple des­plaçament. La victòria a Gran Canària diu­menge en l’ACB en un dar­rer quart pletòric va aug­men­tar la sen­sació de millora cons­tant mal­grat el can­sa­ment. I l’exhi­bició a Bel­grad, sumant el 3/3 a Europa, han gene­rat un clima de con­fiança. Avui, el Barça torna al Palau con­tra el Bayern de Pablo Laso (20.30 h, per Movis­tar) després d’haver com­ple­tat una veri­ta­ble volta a Europa que li ha pro­vat.

El tècnic refle­xi­ona: “En defensa hem estat molt bé. Dei­xar en menys de 80 punts l’Olym­piacòs i el Gran Canària a casa seva és com­pli­cat. La millora ha estat col·lec­tiva. Del que estic més con­tent és de la sen­sació d’equip que es veu en els moments com­pli­cats. La pinya que hi ha ens aju­darà a con­ti­nuar crei­xent.” Gri­mau ha apos­tat a Europa per deu juga­dors, repar­tint escru­po­lo­sa­ment els minuts com mar­quen els canons. Els juga­dors més uti­lit­zats són Lapro­vit­tola, l’home que car­rega els neu­lers i que també té capa­ci­tat de defi­nició en atac –6/10 tri­ples a Bel­grad– i Kali­nic, que fa més feina fosca. El Barça juga com un equip i té un mar­cat caire ofen­siu, amb 86,6 punts per par­tit –és l’equip més fia­ble des del tri­ple (43,6%)–, estadística en què només el supera el Madrid (91,6). Mou bé la pilota. Les 22 assistències de mit­jana rere el Madrid i el Mac­cabi, el millor en l’apar­tat, així ho cons­ta­ten. Però per sobre de tot, defensa amb el gani­vet entre les dents, un sacri­fici ben ren­di­ble que li per­met de man­te­nir el llistó quan les veu qua­dra­des en atac.