No és que el Bayern vingués de cele­brar l’Okto­ber­fest –festa de la cer­vesa a Ale­ma­nya–. És que el Barça li va donar un bany ines­pe­rat per la forma i per la con­tundència dels de Roger Gri­mau. Tots els juga­dors coin­ci­dei­xen en el mateix: juguem amb més lli­ber­tat que l’any pas­sat. Un mis­satge directe per a Jasike­vi­cius. Però dei­xant de banda les com­pa­ra­ci­ons, el que és clar és que el nou Barça juga amb una men­ta­li­tat molt clara que la pri­o­ri­tat és l’equip. És cert que el joc inte­rior ahir va tor­nar a estar impres­si­o­nant, amb Vesely som­ri­ent, Willy domi­na­dor i Parker cada vegada exhi­bint el talent que el va por­tar a ser el número 2 del draft. I l’amenaça a la pin­tura deixa espais a fora i els blau­grana estan llançant molts tri­ples, i amb encert (13/27). Pablo Laso –excom­pany de Gri­mau en el Lleida– ha jugat mol­tes vega­des al Palau Blau­grana, però, tot i haver vis­cut de tot i coses sur­re­a­lis­tes com diri­gir el par­tit amb cadira de rodes, mai havia patit un cor­rec­tiu tan bèstia. El Barça ja és líder, i visi­tarà dijous la pista del Madrid.

Els blau­grana van arren­car amb un 13-2 que deia molt i que es va ampliar a 18 punts abans del des­cans (41-23). La segona part va ser un monòleg d’un Barça sen­zi­lla­ment per­fecte. No hi va haver ni duel argentí entre Lapro­vit­tola i Bol­maro. L’espec­ta­cle van ser els 40 minuts del Barça.