O es posen a defensar o això no s’aixeca. I aquí sí que no s’hi valen les excuses de les baixes perquè precisament Tomic o Brodziansky no són els més intensos. Els qui hi són ho han de fer perquè els partits es guanyen al darrere. En atac tothom té clar que hi ha talent però no es pot jugar a fer un punt més que el rival. Ahir el Hapoel –en el partit jugat al Pionir de Belgrad a porta tancada per la guerra a Israel–, que és cert que tenia una mitjana de 97 punts per partit, va jugar massa còmode. L’exjugador del Barça Munford va trobar situacions còmodes des de la llarga distància (6/7 triples) i els verd-i-negres van anar sempre a remolc. Fins de 14 punts (72-58). Va ser llavors quan quatre triples seguits van donar vida a la Penya amb Feliz tornant a fer un pas endavant i carregant-se l’equip a les espatlles per empatar el matx a un minut per al final (95-95). Però tres pèrdues consecutives van permetre tres contracops i la sentència (101-95). Vives no va jugar per precaució. Dissabte, a la batalla de Múrcia de Sito i Birgander. Aquesta vegada, a diferència d’ahir, amb públic a les graderies i públic hostil. Hi haurà reaccció?