ROGER GRIMAU
TÈCNIC DEL BARÇA DE BÀSQUET
“Ja no escolto programes esportius”
Roger Grimau, soci 73.613 i capità que va aixecar l’Eurolliga del 2010, no oblidarà mai el 26 de juny del 2023, quan es va convertir en el tècnic del Barça fins al 2025
“La plantilla està tancada, però si surt una peça en el mercat estem oberts”, diu
No he parlat amb Saras. Ha estat un referent com a culer, però personalment no ens hem conegut ni compartit equip”
Per jugar a l’elit has de tenir talent, físic i un bon cap. Crec que el tema mental és un 50 o un 60% de l’èxit
Roger Grimau (Barcelona, 14/7/1978) va ser la bomba de l’estiu a can Barça. Quan no s’havia digerit l’adeu de Jasikevicius, el club va ser valent i va apostar per ell. Un home de la casa, una llegenda del Palau, el capità de l’Eurolliga del 2010, el tècnic del júnior i del Barça B. Als 45 anys, Grimau acceptava el repte. Un repte de somni.
Com recorda la seva sortida del Barça com a jugador (2011)?
Tinc els mateixos sentiments ara que llavors. Un moment dur, sobretot en el trajecte de casa meva al Palau, en què ja intuïa que no continuaria. Recordo el meu fill plorant quan li ho vaig dir. Pensava i penso que podia seguir un any més a un bon nivell amb el rol que fos. Físicament estava bé i ho vaig demostrar, perquè no em vaig perdre partits ni a Bilbao ni a Manresa. Van prendre la decisió i la vaig respectar aleshores i la respecto ara.
I es va retirar a Manresa quan encara tenia corda.
Recordo haver parlat amb el Pedro Martínez dos mesos abans i li vaig deixar caure que podia ser el meu últim any. Però tal com vaig acabar l’any si el grup s’hagués mantingut i el Pedro hagués continuat, crec que hi hauria estat un any més.
Va plantejar-se entrenar l’Eivissa amb el seu germà Jordi?
En vam parlar abans d’entrar en el Barça però no es va poder tancar. És un lloc que m’hauria agradat i on tinc casa.
Plega i li queda un buit?
Tenia clar que volia ser entrenador. Amb el Pedro vaig fer un màster a Manresa. Em vaig treure els títols, i quan em vaig retirar aquell estiu em vaig treure el títol superior. Però necessitava una època de descompressió. No em va sortir cap oportunitat i vaig deixar que la vida em portés, un dels lemes de la meva vida. Vaig entrenar unes nenes mini del PDP (programa de detecció i perfeccionament) de la Federació Catalana i vaig fer les pràctiques al Sant Just Desvern, a tercera catalana. Després tot ha anat rodat.
I després d’anys de rodar torna a casa.
El JAC Sants em va venir a buscar. Volia sènior, érem Copa però després vam ser EBA i l’equip s’havia desmantellat. No quedava ningú al club de quan vaig començar. Ens vam salvar tots dos anys amb molts júniors.
I encara no li han posat el nom al pavelló del JAC, com Navarro a Sant Feliu de Llobregat o el Rafa Martínez a Santpedor!?
Ni m’ho plantejo. Navarro no descobrirem qui és i el Rafa és un emblema a Santpedor.
El nivell d’entrenadors que es va trobar a EBA, era alt?
Sí. M’he trobat de tot. Bons entrenadors, amb alguns hi he tingut feeling i amb d’altres, zero. Amb alguns vaig notar rivalitat.
D’entre els tècnics catalans de base, n’ha sorgit un dels Lluïsos de Gràcia, Xavi Beltran, la seva mà dreta al costat d’històrics com Marco, Orellana o Sada?
És d’aquelles persones que el bàsquet m’ha regalat. Som amics amb majúscules i ens coneixem de fa tres anys. Però han estat intensos. Quan arribava al pavelló sempre hi era i s’aixeca d’hora com nosaltres. Sempre m’està proposant i viu molt pel bàsquet. Deia al Víctor Sada que m’agradaria que m’anés bé el bàsquet perquè ell pogués viure el que hem viscut nosaltres com a jugadors.
S’ha normalitzat que en l’esport d’elit hi hagi psicòlegs. N’ha tingut?
El meu primer record va ser quan era capità. En moments de derrotes vaig parlar amb l’Àlex Gordillo. Ara també li he trucat algun cop. Per jugar a l’elit has de tenir talent, físic i un bon cap. Crec que el tema mental és un 50 o 60% de l’èxit.
Amb el Ricky són amics. Com se’l pot ajudar?
A vegades el millor per ajudar és que ell sàpiga que em té al costat. Hi tinc contacte, som amics. No és una qüestió de trucar més o menys. Té un entorn privilegiat. El que m’interessa és que estigui bé. Si quan estigui bé vol jugar, que ho faci en els TWolves, el Barça, el Masnou o on sigui feliç. M’alegraré per ell.
Què vol dir ‘All in’?
Ve del Barça de París 2010. Era un crit de guerra abans del matx. En aquell equip jugàvem molt a cartes. 8 de 12 estàvem sempre en una habitació. No en sabia gaire però també jugava per fer equip. All in és “hi vaig amb tot”. I ho he fet servir en la vida. M’agrada molt l’expressió. No fer les coses a mitges, sempre al 100%. Al final de la temporada passada vam anar a una casa rural amb l’staff del Barça júnior i allà va sorgir la idea de tatuar-nos la frase. Al final només ho he fet jo, però és que s’adapta al que estic fent en el Barça: apostar a cegues.
Quin número de soci és del Barça? Si fos aficionat, seria més dels de tribuna o dels Dracs?
Fa 19 anys que en soc soci. Tinc el número 73.613. No seria tribunero, soc un aficionat amb l’esperit dels grups d’animació. El meu fill va néixer el 2005. Vam estar tres anys sense dormir perquè li costava. En el gol de l’Iniesta a Stamford Bridge, el meu fill s’havia adormit, i per no despertar-lo vaig viure el gol internament. Soc culer de sumar.
Per què als esportistes d’elit els costa mullar-se?
Si dius A et foten canya, si dius B també; estàs exposat sempre. És bo que els esportistes parlin clarament, però quan ho fan se’ls critica. A vegades es diu una cosa i s’escriu o s’interpreta diferent, hi ha moltes tertúlies. Jo no tinc xarxes socials des de fa dos anys.
Ho diu per les paraules d’Abrines defensant que per entrenar no cal cridar com Saras?
No sé què va dir però ja és gran i pot expressar la seva opinió. No crec que hagi dit res en contra d’un i a favor d’un altre.
Té una conversa pendent amb Saras?
Per què? Com a culer ha estat un referent, però no ens hem conegut personalment ni hem coincidit mai en cap equip. Parlaria amb ell pel que és en el bàsquet.
Amb Xavi Hernández, hi parla?
Ens havíem enviat whatsapps, però aquest curs encara no.
Ha anat a veure el Barça de futbol a Montjuïc?
Em vaig estrenar contra el Porto. Hi vaig anar amb el meu fill, però amb el calendari que tenim és difícil.
Parlem del seu equip: plantilla tancada?
Sí. L’equip és el que és, i n’estic content; no estem buscant, però si surt una peça en el mercat, estem oberts. Estem atents però no necessitats.
Volia Juancho Hernangómez?
Era un dels que volíem, però no vaig parlar amb ell.
Falta un líder com Pete Mickael en la seva etapa?
Ell era l’exemple a la pista i no hi havia entrenament dolent. I t’ho dic jo, que el patia. Tenim un grup dinàmic al vestidor. N’hi ha que arrosseguen. No crec que ens falti.
Com veu la vinculació amb l’ICG Força Lleida?
És una sortida vàlida per a les dues parts: Lleida rep jugadors de màxima qualitat i els joves tenen un lloc per créixer a prop de Barcelona i ben entrenats. Quan en Rafa Villar té l’opció d’anar a Lleida, l’empenyo. El combo del júnior-EBA està molt bé per al primer any sènior.
Com veu la base del Barça?
Content del treball que hi hem fet amb una línia des de mini fins a sènior B que tot està connectat.
Han donat l’oportunitat a tècnics joves com Camps?
Quan va sortir que en Marc Gasol apostava pel Salva vaig dir “collonut”. Ara hem d’aprofitar les oportunitats, i ell ho està fent.
Una opció per al Barça va ser Jordi Fernández. Un altre jove de present i futur?
No sé com es va gestar tot, però a mi em consta que jo era l’opció. Si s’ha preguntat per algú, no ho sé ni ho vull saber. De Jordi Fernández només cal mirar el camí que ha fet i com ha lluitat. S’ho mereix.
Es va crear el Sindicat de tècnics (Sineb). A favor?
En formo part. Està bé que hi hagi gent que cuidi els tècnics, i sé que hi ha gent implicada i experta.
I de la selecció catalana?
És difícil, perquè no hi ha dates. Sempre m’ha agradat que siguin partits amb tradició com el del Sant Jordi contra Croàcia. Trobo genial que es faci força i s’intenti.
Com a ex Sant Josep, com viu la situació del club?
Trist. Hi vaig viure moments clau de la meva vida adolescent, amb la passió de Badalona en un pavelló on hi havia gent en els partits i en els entrenaments. És com el pavelló de la parròquia del JAC. Són llocs mítics del bàsquet català que et punxen el cor. Un club com el Sant Josep no hauria d’estar entrenant-se fora de Badalona.
Què és el que més li han preguntat?
Sobre si crido més o menys i si sent entrenador del Barça perdré cabell. Tinc la mateixa entrada avui que quan jugava a Lleida. Ja ho veurem d’aquí a un temps [riu].
Recorda quan s’entrenaven matí i tarda?
Ara és impossible. A vegades ens preocupem més de la tàctica i tècnica quan el millor entrenament és fer festa. He mantingut que l’equip tingui sopar lliure el dia abans de partit quan juguem a fora. Si ho fan quan juguem a casa, per què no a fora? És una manera de fer equip.
I quin percentatge dona al suport de casa seva?
Amb la Leti ens agafa en un moment de maduresa, amb suport màxim. Sempre hi és. Ella treballa al màxim i estem en camins semblants. Estic feliç per mi, però també per ella, la meva filla i, sobretot, pel meu fill, que hi està molt ficat, implicat, i està vivint això al dia.
La pressió de ser tècnic del Barça és gran. Ja descansa?
Sempre m’ha costat molt dormir. Soc una persona de ràdio, vaig a dormir amb la ràdio i m’aixeco amb la ràdio. Ara no escolto programes esportius, així m’aïllo. Però m’agradava la ràdio. De fet vaig fer una secció al Tot Costa, de Catalunya Ràdio, en què m’ho passava genial.
Ha demanat consell a algun entrenador o això no es fa?
Soc reservat. Estic molt feliç amb dos o tres tècnics que m’han donat suport des del primer dia i m’han enviat missatges en moments puntuals que l’han clavat. Ells ho saben perfectament i els ho agraeixo profundament.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.