L’Spar Girona no es crema tot i jugar amb foc a Vigo (75-84)

Vui­tena victòria de l’Spar Girona a la lliga, a Vigo i mal­grat veure’s per dar­rere del mar­ca­dor con­tra un equip que encara no ha gua­nyat cap par­tit a casa –va començar 0-7. Un altre dia amb alts i bai­xos del con­junt gironí, capaç de mos­trar una versió molt sòlida i, al cap de poc, per­dre el con­trol de la situ­ació pre­ci­pi­tant-se en atac i no mos­trant-se con­tun­dent en defensa al mateix temps.

Dos tri­ples seguits de Seno­si­ain al final del pri­mer quart (16-22) ensor­ra­ven el bon par­tit gironí, amb les ver­me­lles manant des de la pri­mera ocasió en què podien jugar a camp obert (0-2 Bertsch a 7:24) i obrint forat des de 6,75 m: 2-7 Ygue­ra­vide i 4-12 Mendy. Maga­rity (6 punts al pri­mer quart, 8-20) era la pri­mera en repe­tir ano­tació i, la segona, Ainh­hoa López de fora cap a dins (10-22).

La navar­resa obria el segon quart (19-22) amb el seu ter­cer tri­ple (en duia 12 fins ara) i, de nou, els tri­ples ser­vien a l’Uni per recu­pe­rar l’avan­tatge, ara amb Mendy (23-29 i Bertsch (23-33). La supe­ri­o­ri­tat física per­me­tia l’alera-pivot seguir ano­tant, men­tre al dar­rera ella mateixa era el fac­tor de dese­qui­li­bri en la 3-2 que per­me­tia sumar després de recu­pe­ració mit­jançant Maga­rity i Peña (29-44). El temps mort local ser­via al Celta per tro­bar el punt feble a la defensa zonal (32-44 i 35-46, tri­ples de Prats i Sam­son) i només la fan­ta­sia d’Ain­hoa per aca­bar les juga­des per­me­tia tan­car la pri­mera mei­tat per sobre la bar­rera psi­cològica (37-48).

Antoja havia de dema­nar temps mort amb el 6-0 que obria el ter­cer quart (43-48 a 7:44) i amb el pri­mer des­a­van­tatge (56-55 a 2:48) perquè la única falta giro­nina era a 5:21, en atac, men­tre Musa i Tra­han Davis ano­ta­ven amb como­di­tat(14 punts entre les dues després del des­cans). El tri­ple sobre la bot­zina de Peña per­me­tia aca­bar el par­cial amb un 0-7 (58-64).

El tri­ple de Bertsch (63-69) ser­via per res­pon­dre el de Prats i el de Cane­lla al límit de la pos­sessió, a una cama i des de 8 metres (65-72), per minar la moral de les locals, que es veien 9 avall amb l’acció de Bertsch en la con­ti­nu­ació cap a fora a 6 minuts. Cane­lla després de temps mort de Cris Can­tero recu­pe­rava la bar­rera psi­cològica (65-76) i dues acci­ons de Labucki­ene, la segona a pas­sada de Peña, ampli­ava el marge (67-80). El sisè seguit de la litu­ana també sor­tia de les mans de la mares­menca (69-82), que vivia els seus millors minuts de ver­mell (73-84).