L’Spar Girona va superar els set­zens de l’Euro­copa a empen­tes i rodo­lons, amb una imatge molt pre­o­cu­pant en la pri­mera mei­tat con­tra Szekszárd, que arri­ba­ria a manar de 7 després d’un 0-9 lide­rat per Mon­roe, que després encara enllaçaria 6 punts més 32-36 per enfi­lar-se als 15 en la tècnica a Mor­gan Bertsch per pro­tes­tar una falta en atac, quan que­da­ven 1:04 per al des­cans. El tri­ple sobre la bot­zina de Cane­lla al final del segon quart (35-38), quan l’Uni només havia ano­tat tres cis­te­lles des del 18-16 de Tolo, ser­via de revul­siu per a un grup en des­com­po­sició. Segu­ra­ment el pas pel ves­ti­dor va ser més fructífer que totes les hores de reflexió indi­vi­dual i col·lec­tiva des de la der­rota de dis­sabte con­tra l’Estu­di­an­tes, la que des­en­ca­dena l’adeu de Laura Antoja amb Roberto Íñiguez dis­po­sat a aga­far les reg­nes pas­sat Nadal –l’equip s’entrena el 27 i juga el 29 a la Seu–, perquè només es trac­tava de fre­nar la referència ofen­siva –l’estre­lla de l’Uni fa 11 tem­po­ra­des– i espe­rar que les hon­ga­re­ses es ren­dis­sin.

El 4-0 en el pri­mer minut, amb Tolo ano­tant la pri­mera pos­sessió, i el 9-2 que encar­ri­lava el mar­ca­dor, va ser el pit­jor perquè sem­blava tot flors i vio­les. I no. El temps mort de Zeljko Dokic a 7:06 i la 3-2 que Laura Antoja ja havia ense­nyat a Vigo i a Hon­gria per­me­tien a Sta­na­cev i Manyoky (un tri­ple cadas­cuna) ano­tar fàcil­ment per empa­tar a 16. Mon­roe donava el pri­mer avan­tatge a les visi­tants a l’inici del segon quart i, amb dues acci­ons con­ti­nu­a­des, s’enfi­lava als 9 punts i Jordi Sar­ga­tal es veia obli­gat a atu­rar-ho a 8:02 (18-25). Bertsch a 6:05 feia els pri­mers punts grocs del segon quart (20-25, temps mort visi­tant), de cos­tat a cos­tat i havent fallat un intent abans. La pressió després de tir lliure donava el pri­mer fruit amb el 32-34 de Mendy amb la recu­pe­ració de Cane­lla, que ja havia assis­tit Bertsch (22-25). Però la cali­for­ni­ana per­dia els papers pro­tes­tant i només el tri­ple de la gallega maqui­llava el ridícul col·lec­tiu amb la suc­cessió d’erra­des en tirs apa­rent­ment fàcils, pilo­tes per­du­des i defen­ses toves.

Ygue­ra­vide va fer el ter­cer i últim tri­ple gironí a 4:39 per aca­bar el ter­cer quart (46-40), en el seu cinquè intent (3/14 l’Uni, 3/9 l’Szekszárd en aquell moment). Només Krn­jic havia ano­tat per les visi­tants per empa­tar a 40. Els tri­ples de Hor­vath (46-43 i 48-46) eren l’únic argu­ment ofen­siu de l’Szekszárd, que amb el par­tit a un ritme tan lent aca­ba­ria nar­co­tit­zat (3 cis­te­lles de con­tra­a­tac en tot el par­tit, 2-1). Els dos con­tra­a­tacs grocs, el de Bertsch que trenca el 0-9 i el 59-51 de López a 3:07 quan a les rivals ja no els arri­bava la sang al cer­vell.

Sar­ga­tal havia dema­nat minut a 7:51 anant per sota i quan era l’altre tècnic el que dema­nava temps mort a 6:27 només havia ano­tat Bertsch (52-51). La quarta de Manyoky a 5:51 (54-51 Peña), la falta en atac de Boros i la cin­quena de West­beld van per­me­tre aca­bar sense pati­ment amb un equip que ja havia tret la ban­dera blanca.