Lliga femenina

Laura Antoja lamenta la falta de temps en una carta de comiat a l’afició de l’Uni

L’exen­tre­na­dora de l’Spar Girona Laura Antoja, ces­sada el 18 de desem­bre després de per­dre per 60-78 a casa con­tra el Movis­tar Estu­di­an­tes i relle­vada poste­ri­or­ment per Roberto Íñiguez, ha fet una carta de comiat a l’afició en què agra­eix el suport rebut i en la qual explica que va inten­tar implan­tar un estil de joc vistós i ràpid, “amb altes ano­ta­ci­ons i mol­tes pos­ses­si­ons” i que això reque­ria un temps del qual no va dis­po­sar per assen­tar el pro­jecte: Malau­ra­da­ment sento no haver tin­gut prou temps per poder con­so­li­dar el que estàvem cons­truint”.

Laura Antoja a l’afició de l’UNI GIRONA

“Després d’un període neces­sari d’anàlisi i reflexió, vull diri­gir-me a totes vosal­tres agraint el suport, la fide­li­tat i l’entu­si­asme rebut durant els 6 anys que he for­mat part d’aquest gran Club, en les dife­rents face­tes.

Mol­tes hores de feina, passió i impli­cació, i un alt grau d’auto­res­pon­sa­bi­li­tat hi ha dar­rera de tot aquest temps. L’esforç que forma part d’aquesta evo­lució també exi­geix una fer­mesa i con­vicció que crei­xia a cada passa, pro­por­ci­o­nal a l’estima cap al Club.

Quan accepto el repte de ser l’entre­na­dora de l’Uni Girona sabia el que bus­cava... acon­se­guir una versió del joc que fos valenta, atre­vida, ambi­ci­osa, ràpida i diver­tida de veure, a l’alçada del que es mereix l’afició de l’Uni. Aquest estil a velo­ci­tat alta com­porta ini­ci­al­ment pre­ci­pi­ta­ci­ons i reque­reix de rota­ci­ons cons­tants i d’un període d’assen­ta­ment, però també aporta altes ano­ta­ci­ons, mol­tes pos­ses­si­ons i més diversió per a juga­do­res i públic.

Malau­ra­da­ment sento no haver tin­gut prou temps per poder con­so­li­dar el que estàvem cons­truint. Mol­tes cir­cumstàncies feien difícil l’inici amb incor­po­ra­ci­ons a comp­ta­go­tes, rea­dap­ta­ci­ons cons­tants, absències de juga­do­res clau… con­di­ci­o­nant el repte d’anar trans­for­mant un bon grup de juga­do­res en un bon equip. Les pres­ses són males com­pa­nyies quan cal reor­ga­nit­zar de dins cap a fora i cons­truir bases sòlides que per­du­rin en el temps.

Tot i estar trista i sor­presa pels esde­ve­ni­ments, em per­meto mirar molt orgu­llosa i tran­quil.la l’equip i l’staff que deixo dar­rera meu, con­vençuda que la feina feta dins i fora la pista ser­virà d’ara en enda­vant pel futur de l’equip i del Club.

Desitjo tots els èxits a l’equip i jo per­so­nal­ment sem­pre tindré la satis­facció d’haver com­par­tit amb totes vosal­tres la gran­desa d’aquest Club!

Mol­tes gràcies de cor, sem­pre heu estat la meva APOSTA.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)