El Barça, sense Abri­nes ni Cai­cedo, va repe­tir un mal par­tit, igual com ho va fer fa set dies a la pista de l’Efes. Però la diferència va ser que el Milà, sense Miro­tic ni Bai­ron, va jugar molt pit­jor que l’Efes i que la diferència final, tot i ser enga­nyosa perquè no reflec­teix el mal par­tit blau­grana, no va ser de 24 punts com a Istan­bul. L’única nota posi­tiva va ser Vesely, perquè la resta no va estar al nivell, sobre­tot en el tir (5/20 tri­ples), però és que el Milà va estar pit­jor (5/28). Ara, a recu­pe­rar for­ces con­tra el Palència, diu­menge, abans d’una nova doble jor­nada d’Euro­lliga la set­mana vinent –rebrà dime­cres el Vir­tus, amb qui està empa­tat, i visi­tarà l’Estre­lla Roja diven­dres–. El que és clar és que aquest Barça es nota massa quan juga al Palau Blau­grana, on és impa­ra­ble, i quan juga a domi­cili, on es dilu­eix en excés.

El matx va arren­car amb un minut de silenci en memòria de l’històric metge del Milà Ezio Giani i home­natge a Keith Lang­ford, lle­genda que va estar en el club italià, que es va reti­rar el maig pas­sat.

El matx va durar fins al 12-12. Va ser lla­vors quan els de Gri­mau, des­en­cer­tats en el tir, amb 8 pèrdues, amb pro­ble­mes exte­ri­ors... va rebre un 11-0 (23-12) que es va anar eixam­plant pro­gres­si­va­ment fins als 20 punts abans del des­cans (45-25). Tot i reac­ci­o­nar en el ter­cer quart, sem­blava que tot que­dava deci­dit a 4 minuts del final (67-53), però el Barça va remun­tar, el Milà (5/28 tri­ples) va desin­flar-se i un tri­ple de Kali­nic a 6 segons del final va posar un increïble 72-70. Shi­elds va rebre una falta i va sen­ten­ciar des del tir lliure (74-70).