Decepció. No és cap fracàs, no és cap drama, però se n’ha d’apren­dre. No pots jugar un par­tit clau i sal­tar a la pista amb tan poca ambició i tan poc caràcter com­pe­ti­tiu. S’ha de mar­car ter­ri­tori des del salt ini­cial, perquè si dones vida al rival et pot pas­sar el que va pas­sar ahir: un bany. Ja va pas­sar fa dues tem­po­ra­des con­tra l’Ulm, quan cinc ame­ri­cans jugons van eli­mi­nar la Penya. Ahir no va ser eli­mi­nació, però els de Duran no van demos­trar aquest ins­tint assassí que fa falta per aspi­rar a coses grans. La dinàmica ha can­viat, l’equip va a més, però encara falta. La part posi­tiva és que la Penya té juga­dors a qui no agrada per­dre i per això es van que­dar a un pas d’una remun­tada que hau­ria estat èpica (85-90 i tri­ple errat de Feliz a 10 segons del final). Decepció, però ha de ser­vir de lliçó per a pròxims rep­tes, que en venen de grans. D’altra banda, no hi va haver cap inci­dent amb el cen­te­nar d’afi­ci­o­nats del Hapoel ni abans del matx ni men­tre es jugava. La segu­re­tat va fun­ci­o­nar i tot va ser nor­mal.