Marc Gasol ha anun­ciat la seva reti­rada defi­ni­tiva del bàsquet pro­fes­si­o­nal. Una decisió que el pivot de Sant Boi l’ha comu­ni­cat a través d’un vídeo i una roda de premsa poste­rior: “Aquell moment que fa tanta tanta por, la reti­rada i que et fa pen­sar ’I ara què?’. Una pre­gunta que et per­se­gueix tota la vida entre mol­tes altres. Si tots estem fets del mateix, perquè de vega­des et sents tant dife­rent, tant fora de lloc”, així ho introduïa, en una veu en off, Gasol la segona part del seu vídeo de comiat. Amb l’atenta mirada de la seva família, amics -entre d’ells Juan Car­los Navarro- i mit­jans de comu­ni­cació, el pre­si­dent del Bàsquet Girona ha aga­fat el micròfon per donar més expli­ca­ci­ons i res­pon­dre a totes les pre­gun­tes i dub­tes.

“He hagut de fer molts d’esforços per tenir l’opor­tu­ni­tat de gua­nyar. A Girona, per pri­mer cop, vaig poder ser jo mateix. Lla­vors el club es va enfon­sar i va des­a­parèixer i em vaig pre­gun­tar: ’I ara què?”, tot fent referència a l lema d’un final d’etapa. “La vida és molt més que el bàsquet. Ara és l’hora de donar-ho tot pels que m’han ense­nyat tant”, comen­tava Gasol en el moment que es veia un vídeo amb molts nens i nenes de la base del Bàsquet Girona jugant amb ell a Fon­ta­jau.

L’acte no ha estat emo­tiu, sinó reso­lu­tiu i sin­cer. Magí García i Manel Vidal han con­duit una con­versa que ha vol­gut repas­sar, d’una manera molt dis­tesa, la car­rera de Gasol des del Barça fins a Girona pas­sant per l’etapa a l’NBA: “A Memp­his vaig estu­diar al High School

, era una ciu­tat que era espe­cial per mi, tot i que ja la conei­xia d’abans amb en Pau, per mi va ser un xo. El meu pare em va obl­giar a con­ti­nuar a la ciu­tat ia man­te­nir l’equip que hi havia a Griz­zi­lies. Vaig anar fins a Nash­vi­lle per fer els exàmens abans i tor­nar cap a Bar­ce­lona”, s’ha sin­ce­rat Gasol.

Girona és espe­cial

“Vaig viure des de la distància com el CB Girona es diso­lia. Vaig veure que s’ini­ci­a­ven pro­jec­tes que inten­ta­ven tirar enda­vant, però era com­pli­cat. Jo volia començar des de zero. El procés va començar amb 5 equips i 60 jgua­dors i ara en tenim 30 i amb més de 600. Em fa més il·lusió tenir això que no pas un equip a la lliga ACB”, ha dit.

“A Girona tro­bava el camí i em tro­bava a gust. He tin­gut molta sort dels entre­na­dors que he tin­gut i els com­panys. Sca­ri­ola, Pesic, Pedro Martínez... també Sant Eme­te­rio, Sada..etc. He après molt i he pogut adap­tar-me a tot”, deia Gasol recor­dant la seva pri­mera etapa a Fon­ta­jau. Un dels moments més irònics ha estat quan li han pre­gun­tat sobre la seva decisió de dema­nar el tall amb Lakers i anar a jugar a Girona. “Com s’ho va pren­dre Lebron James quan li vas dir?”, pre­gun­tava un peri­o­dista: “Prou feina tenia ell amb la seva vida mediàtica -riu-. Veníem de dos anys de pandèmia i tot era estrany. La salut men­tal començava aga­far una importància dife­rent. La meva rea­li­tat a Lakers és que havia aca­bat, també la meva etapa com a juga­dor acaba allà i a Girona hi vaig perquè tirés enda­vant el pro­jecte. Sobre­tot per això”, ha conclòs Gasol abans d’aten­dre la premsa de manera indi­vi­du­a­lit­zada.