Rècord històric i títol en joc en el cinquè clàssic

Pri­mer objec­tiu asso­lit i cinquè clàssic de la tem­po­rada –3-1 per als blancs– amb la presència de Joan Laporta. El Barça s’ha plan­tat a la final, que era con­dició necessària per a un club com el blau­grana. Avui pot pas­sar de tot con­tra el Madrid però el que està clar és que Roger Gri­mau surt reforçat després de plan­tar-se a la final del tor­neig del KO amb un equip a qui encara li queda molt recor­re­gut con­tra un Madrid molt més rodat, més con­so­li­dat i que és qui té la pressió de no fallar. El tècnic del Barça va apro­fi­tar per fer pro­ves en tot el segon temps, Nnaji va dis­pu­tar bona part del dar­rer quart i van poder des­can­sar Lapro­vit­tola, Parker, Vesely i Kali­nic. Sato­ransky, una peça fona­men­tal dels de Gri­mau, arri­barà amb màxima con­fiança a la final. El Barça pot gua­nyar o per­dre, però arriba amb bones sen­sa­ci­ons i amb un ingre­di­ent clau: con­fiança.

El Tene­rife, amb una plan­ti­lla vete­rana –amb una mit­jana de 33 anys–, va pagar clara­ment el des­gast que havia tin­gut menys de 24 hores abans con­tra l’Uni­caja. Com a curi­o­si­tat Guy, estre­lla dels quarts, va fer 1/8 tri­ples, i Door­nekamp, que va esta­blir rècord de punts (25) sense error en el tir, ahir es va que­dar en zero punts. Els de Txus Vidor­reta es van man­te­nir dins el matx en el pri­mer quart men­tre Huer­tas (40 anys) va exhi­bir el seu talent, però quan se li va aca­bar la ben­zina va ser un drama abso­lut. La viva imatge de la impotència de voler i no poder. Vidor­reta va aca­bar asse­gut a la ban­queta total­ment aba­tut.