REGAN MAGARITY
ALERA PIVOT SPAR GIRONA
“L’equip té prou nivell”
“Ho havíem fet bé en l’aspecte col·lectiu, però no va ser suficient”, diu la jugadora franquícia de l’Uni sobre la desfeta de diumenge
“Treballar dur”, el camí a seguir
Contra el Galatasaray es tracta de jugar al nivell de la primera meitat contra el Saragossa i durant els quaranta minuts
La temporada de l’Spar Girona, marcada per la irregularitat, té en Regan Magarity (1,90 m, 1996) la fiabilitat feta jugadora. “Soc de Suècia! La meva mare és sueca, el meu pare, americà, i vaig néixer allà. Hi he viscut sempre menys en l’etapa del College [12,5 punts i 9,8 rebots a Virgínia en 133 partits]”, diu l’alera pivot nascuda a Norrköping, tallada per les Connecticut Sun en la WNBA el maig del 2019, que la van seleccionar en el 33 del draft i amb les quals va disputar 8 minuts en dos partits. El seu pare, Bill, va fer carrera professional a Europa durant dues dècades després de passar per la Universitat de Geòrgia i els Nets de Nova York (ABA), i la seva mare, Ammi, era internacional sueca.
La derrota amb el Casademont fa mal, continuen sense guanyar un equip gran i ho tenien de cara...
Sí, el que va passar en la segona meitat va ser molt dur per a nosaltres. En la primera ho havíem fet molt i molt bé en defensa i ens havíem distanciat en el marcador, però després de la mitja part elles van apujar el nivell defensiu i van trobar l’encert en el tir exterior amb llançaments oberts que ens van fer mal. Estem decebudes, ho havíem fet bé en l’aspecte col·lectiu durant 20 o 25 minuts, però és clar que no va ser suficient.
L’atac a la defensa en zona s’està erigint en el punt feble de l’equip. Què poden fer-hi?
Sí que és veritat que molts equips hi estan recorrent per canviar les dinàmiques del partit i hi hem de continuar treballant per superar-ho. La mala fortuna va ser no trobar l’encert per anotar des de la línia de tres, es va veure que contra la defensa zonal tenim moltes oportunitats per llançar de lluny.
No tenen marge per a les lamentacions amb el Galatasaray, de nou a casa aquest dijous. Què hi poden fer per aixecar-se?
Treballar dur. Hi ha un parell d’entrenaments entres els dos partits, i mirarem de corregir els errors comesos. És el que et dic, ens hem de centrar en el proper objectiu, i l’equip té prou nivell. Contra el Galatasaray es tracta de jugar al nivell de la primera meitat contra el Saragossa, anar totes a l’una i mantenir-ho durant els quaranta minuts.
No se n’acaben de sortir, amb els equips que tenen per sobre en la lliga. Tanta diferència hi ha?
Crec que no, que tenim prou nivell per jugar-hi bé durant quaranta minuts. És clar que amb el Saragossa aquest diumenge no ho vam poder aconseguir, però tenim un bon equip, amb diferents opcions per anotar, agafar rebots i jugar dur.
A mitjà termini tenim també la copa, i vostè en va ser l’MVP de les dues darreres edicions en una competició tan potent com la francesa... És l’oportunitat d’alçar un títol i superant els grans?
La copa és un gran torneig. Com dius, vaig tenir els premis a França i ho vaig gaudir molt, amb la disputa de les finals i un gran ambient. Sí que és una bona oportunitat per guanyar, i seria molt maco, però encara queden altres objectius abans, i quan sigui el moment ens hi centrarem; primer amb Estudiantes, en el partit de quarts, que no serà fàcil, i després continuar endavant.
Quan s’acabin els quarts de l’Eurocopa van a València, i després és l’Avenida qui ve a casa...
Sí, i tant! Prepararem cada partit per guanyar-lo, i en aquest cas tindrem prou temps per estudiar-les, veure els sistemes que fan servir i com contrarestar-los. Jo, personalment, només penso a guanyar, i si juguem al nivell que som capaces d’assolir i durant més temps, estic convençuda que podem fer-ho.
L’objectiu, però, és la classificació per a l’Eurolliga?
Sí, per descomptat. I guanyar alguna cosa. És clar que per arribar-hi haurem de guanyar.
L’Eurolliga. Com recorda, fa dos anys, quan amb el Landes van guanyar a Fontajau per 70-78? L’Uni havia de superar-les per anar als quarts i amb la invasió russa a Ucraïna hi va accedir per la sanció de la FIBA. 17 punts, 11 rebots i 27 de valoració, va fer.
Sí, i tant, sí que ho recordo, perfectament. Vam fer un gran partit, molt físic. Ja sabíem que era complicat jugar aquí, i ara actualment i per sort ho visc des de l’altre costat, com a local, és força diferent. Tenir l’afició al teu costat donant suport fa que venir a Fontajau com a visitant sigui difícil.
S’ho esperava, oferir aquest rendiment en la Lliga Femenina en la seva primera temporada aquí? És la segona del rànquing en valoració, la quarta en rebots i la màxima anotadora de l’Spar.
Mira, ni ho sabia, això. Saps què passa? Que miro de mantenir-me centrada en cada partit, afrontant-lo amb l’únic objectiu de jugar dur i guanyar-lo. Sí que m’agrada anar al rebot, és un aspecte que fa molt temps que treballo. Però al final mires de jugar en cada partit igual que t’entrenes i donar la teva millor versió per ajudar l’equip.
Amb el relleu a la banqueta hem vist com Morgan Bertsch, amb qui compartia la rotació al quatre, és l’alera titular i juga quasi sempre al perímetre. L’afavoreix?
Cadascú en l’equip se sacrifica per a la resta, i si ara la Morgan juga més al tres suposa un esforç per a ella a l’hora de defensar jugadores amb més mobilitat. Jo també he jugat al cinc algun cop. La prioritat és l’equip.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.