Fontajau, un fortí a blindar

El Girona té dos dels seus últims cinc par­tits a casa en menys d’una set­mana, aquesta tarda con­tra el València (17 h) i dis­sabte que ve con­tra el Baxi Man­resa. Una doble prova de foc per als de Fotis Kat­sika­ris, que acre­dita 2-0 davant l’afició giro­nina tot i que les victòries van ser con­tra rivals a qui els ver­mells tenen per sota en la clas­si­fi­cació, i que encara no ha pogut gua­nyar com a visi­tant (0-3). De fet, la ratxa nega­tiva lluny de Fon­ta­jau s’enfila a les vuit der­ro­tes i, després de les dues cites com a local, tocarà visi­tar l’Uni­caja i el Gran Canària, rebre el Barça i anar a Bada­lona. Els resul­tats d’ahir donen marge als ver­mells, que si superen el con­junt taronja poden dei­xar de mirar a la cua de la clas­si­fi­cació

“Per a mi el més impor­tant és com­pe­tir. Una cosa és com­pe­tir i l’altra és jugar, hi ha una gran diferència i és l’espe­rit que espero que tin­guin els juga­dors i l’equip, per sor­tir i com­pe­tir des del salt ini­cial”, va dir Fotis Kat­sika­ris, que recu­pera Quino Colom i Yves Pons però que no podrà comp­tar amb Maxi Fje­lle­rup, lesi­o­nat a l’abduc­tor; i que vol tro­bar l’equi­li­bri que eviti veure els alts i bai­xos que l’han limi­tat en les der­ro­tes i l’han con­di­ci­o­nat en els tri­omfs, l’últim dels quals amb Juani Mar­cos ano­tant la cis­te­lla gua­nya­dora en l’últim segon. “El València ha per­dut més par­tits a casa que a fora, els veig més alli­be­rats i agres­sius quan juguen fora”, des­ta­cava el grec sobre el pri­mer dels set equips que ha diri­git a l’ACB (2006-09), del qual n’espera “la millor versió” mal­grat que sortís escal­dat d’Istan­bul dijous con­tra el Fener­bahçe. “Estan acos­tu­mats a superar un entre­banc, perquè tenen molt talent i en cada posició” argu­men­tava Fotis, que posava en con­text: “Hi ha una gran diferència entre com­pe­tir i jugar. El més impor­tant és com­pe­tir i sent honest i sin­cer, tenim un talent que arriba fins a un punt.”

El Girona ja va superar el València en la jor­nada 1, per 85-89 amb Iro­egbu i Golomán com a màxims ano­ta­dors (16). L’hon­garès manté la regu­la­ri­tat (12 a Múrcia), però el nigerià nas­cut a Sacra­mento s’ha vist eclip­sat per Kenny Chery, que amb una major capa­ci­tat de lide­ratge i ascendència sobre la resta de com­panys, ja el supera en punts i valo­ració per par­tit. “Cada dia és una opor­tu­ni­tat per millo­rar” va dir el 0 del Girona, que sobre el València des­taca que és un dels millors equips de l’ACB, amb molt bons juga­dors. El retorn d’Yves Pons, mal­grat no estar al 100% segons Kat­sika­ris, ha de per­me­tre al Girona con­ver­tir-se en un equip temi­ble a dins amb l’haitià i Khem Birch junts. Més encara con­tra un rival de nivell Euro­lliga, far­cit de juga­dors amb una gran capa­ci­tat atlètica i amb bases de pri­mer nivell –Jovic i Pan­gos– capaços de domi­nar el ritme del par­tit fàcil­ment.