Lliga femenina

La cançó de l’enfadós

Segon any seguit amb l’Spar Girona eliminat en els quarts de la copa, aquest cop contra l’Estudiantes a Huelva, i una altra vegada amb l’equip molt migrat físicament

L’Uni encaixa un 0-11 (26-31) i es queda sense capacitat de reacció

Spar Girona 49 Estudiantes 72

SPAR GIRONA:Mendy (4), Etxarri, Nicholson (5), Tolo (14), Ygueravide (8) –cinc inicial–; Peña (6), Parra, Canella (3), Bertsch (2) i López (7). 12/30 de 2, 3/23 triples (2 Peña i 1 López), 16/19 tirs lliures, 35 rebots (8 Tolo), 6 assistències (2 Canella) i 38 de valoració (28 Tolo).MOVISTAR ESTUDIANTES:Mawuli (14), Méndez (11), Whittle (17), Alonso de Armiño (8), Massey (11) –cinc inicial–; Saravia, Hersler, Zaragoza, De Mier (2), Camilion (8) i De Santiago (1). 20/48 de 2, 5/17 triples (3 Massey i 2 Whittle), 17/20 tirs lliures, 37 rebots (10 Alonso de Armiño), 7 assistències (2 Camilion i De Santiago) i 76 de valoració (21 Whittle).PARCIALS:12-11, 14-15 (), 26-26), 11-19 (37-45) i 12-27 (49-72)

L’Spar Girona torna amb la cua entre cames de la copa per segon any seguit i, si el curs pas­sat queia a Sara­gossa a mans del Ger­nika, aquest cop a Huelva el botxí ha estat l’Estu­di­an­tes, que ha superat l’Uni en la clas­si­fi­cació de la lliga i que ja va endur-se el tri­omf de Fon­ta­jau al desem­bre (60-78). Allò va ser el des­en­ca­de­nant del relleu a la ban­queta, amb Laura Antoja des­tituïda i Roberto Íñiguez aga­fant l’equip després de Nadal, quan Jordi Sar­ga­tal l’havia diri­git de manera interina dos par­tits. Això com­pro­met molt el pro­jecte gironí, reno­vat de dalt a baix a l’estiu –set fit­xat­ges, vuit comp­tant Higgs que ni va arri­bar a posar els peus a Girona– i amb retocs en el cos tècnic que no evi­ten arri­bar al tor­neig que l’equip va gua­nyar el 2021 i del qual va dis­pu­tar la final durant sis anys seguits (2017-22, cinc der­ro­tes amb l’Ave­nida i el títol con­tra el València) amb una sabata i una espar­de­nya. Labucki­ene lesi­o­nada al genoll con­tra l’Ave­nida el dia 10, Maga­rity amb grip, Etxarri jugant menys de 5 minuts per molèsties havent sor­tit en l’equip ini­cial i Bertsch –la seva arri­bada era la que per­me­tia a la plan­ti­lla ser millor que la del 2022/23, per jugar l’Euro­lliga– estre­nant-se a 1:21 (49-70).

Tolo, que rea­pa­rei­xia fa una set­mana en la tor­nada de les semi­fi­nals de l’Euro­copa con­tra el Besik­tas (66-68), va ser insu­fi­ci­ent per superar el con­junt col·legial, que va manar des de l’inici (0-3, tri­ple de Mas­sey) i que mal­grat el des­en­cert (1/15 de 2 i 1/3 tri­ples en el pri­mer quart) va arri­bar al des­cans amb empat a 26 després d’una pilota que Mawuli va pren­dre a Peña, en el que havia de ser l’últim atac ver­mell i que repre­sen­tava el 0-6 des del 26-20 d’Ygue­ra­vide a 3:47 per la mitja part. López, amb 5 punts seguits, havia donat el pri­mer avan­tatge a l’Spar (12-11 des de 6,75 m) i, Peña amb el segon dels tres tri­ples giro­nins de la nit (15-13) ano­ta­ria la pri­mera de les tres cis­te­lles de l’Uni en el segon quart (4 en el pri­mer).

Laura Méndez lide­rava l’Estu­di­an­tes men­tre el con­junt gironí s’anava difu­mi­nant per la pèrdua de les for­ces que li havien permès mos­trar-se sòlid al dar­rere. Tolo a 7:40 per aca­bar el ter­cer quart (28-31) tallava el 0-11 després de dues acci­ons segui­des de la base que havia debu­tat en el pri­mer equip de l’Uni amb Èric Surís l’any que va jugar a la LF2 amb el GEiEG (2019/20). La segona cis­te­lla és el segon tri­ple de Peña, a 4:34 (33-35) i mal­grat que Tolo empatés a 35, les acci­ons indi­vi­du­als de fora cap a dins d’Ygue­ra­vide (37-40 i 41-48) ja no ser­vien per atu­rar l’hemorràgia, amb Whittle al con­tra­a­tac després de pèrdua de Bertsch (18 l’Uni, amb 4 Mendy, 3 Peña, Cane­lla i la cali­for­ni­ana), Méndez amb addi­ci­o­nal al límit de la pos­sessió o Mawuli també en l’últim sus­pir i amb tap a López al final del ter­cer quart (37-45). L’últim va ser un cal­vari, amb l’Estu superant els quarts de final de la copa per pri­mer cop al cinquè intent –tres con­tra l’Uni– i la diferència arri­bant als 25 a 3:30 (Cami­lion, 45-70).

6
finals seguides
del torneig havia jugat l’Uni. En va perdre 5 amb l’Avenida i el 2021 va ser campió contra el València.
7
punts
de valoració fa Canella, la segona més alta de l’Uni, que acaba amb quatre jugadores amb 0 i dues en negatiu.
25
punts
de desavantatge màxim arriba a tenir l’equip gironí (45-70), fos des del 26-20 i que anava empatant a 35.
5
cops
havia disputat els quarts –tres contra l’Uni– l’Estudiantes, que demà jugarà la semifinal per primer cop.
Patrocini

Roberto Íñiguez: “La mala sort no existeix, odio que se’n parli”

“Hem arribat fins on hem pogut. Era un partit complicat per a nosaltres”, va dir Sandra Ygueravide, la capitana de l’Spar Girona, que a Saragossa en l’edició de l’any passat jugava amb el Gernika, després de la derrota, que el tècnic Roberto Íñiguez analitzava des del context amb què arribaven a la cita: “Les jugadores ho han intentat, hi ha hagut un moment de desencert per la falta de forces, i fins aquí hem arribat.” “Recuperar el màxim de jugadores i continuar” és la prioritat que marcava el tècnic basc, que argumentava: “La mala sort no existeix. Odio que se’n parli. La mala sort és una excusa que no existeix.” Íñiguez va dir que l’estat físic de l’equip és una qüestió interna i que el que el preocupa, com a entrenador, és que és la seva figura la que es pressuposa que ho ha de canviar. “Si no he estat capaç de canviar-les, gestionar-les, el primer culpable és l’entrenador, que és qui ho ha de fer. I no tinc cap problema a dir-ho”, assumia el tècnic, que va guanyar la copa el 2022. “A vegades pots, i a vegades no”, es resignava.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)