La sen­sació que ara mateix plana sobre el Palau Olímpic és de tem­po­rada aca­bada. És cert que encara que­den sis jor­na­des per aca­bar la lliga regu­lar i que matemàtica­ment hi ha pos­si­bi­li­tats de play-off, però les sen­sa­ci­ons i el joc que els verd-i-negres trans­me­ten és tot al con­trari. I més, tenint en compte que els de Car­les Duran han d’anar a Madrid, a Gran Canària, a València i a la pista de l’Obra­doiro –els gallecs pot­ser s’hi juguen el des­cens– en l’última jor­nada. A Bada­lona que­den dos par­tits. Con­tra el Tene­rife jugant-se tenir el fac­tor pista a quarts i con­tra el Girona en la cele­bració del 30è ani­ver­sari de la copa d’Europa amb els ídols de lla­vors. Però ara mateix ningú està per a fes­tes a Bada­lona perquè ahir va enca­de­nar la sisena der­rota seguida –cinc a l’ACB i con­tra el París– i molts pro­ta­go­nis­tes estan absents: Andrews (1/7 tirs i -1 de valo­ració), Evans 2 de valo­ració i entre Bus­quets, Ribas, Ruzic, Kraag i Vives van ano­tar només dos punts. L’equip està mal fet, només es donen 12 assistències perquè el joc és un con­tra un i encara sort del talent indi­vi­dual de Tomic i Feliz. Però en el moment en què el rival pres­si­ona, el Joven­tut no té con­sistència. Ahir en va ser una mos­tra més però la sen­sació és que el final de tem­po­rada es pot fer molt dur.