Gabe York
jugador del bàsquet girona
“Vull crear impacte aquí en la lliga i estar-hi 3 o 4 anys”
“Sis triples és quelcom que he fet moltes vegades en la meva carrera; espero poder batre aquest rècord en els pròxims quatre partits”
“Aquí en la lliga ACB tendeixen a abaixar els preus. No els agrada pagar-te bé”, diu York
Gabe York (West Covina, Califòrnia, 1993), va ser el substitut de Kenny Cherry després de la greu lesió. L’escorta d’1,91 metres d’alçària debuta en l’ACB amb el seu cartell de triplista que l’acompanya allà on va.
Va tenir una bona estrena a domicili, no?
La primera part va ser una mica inestable, només vaig fer dos punts. Amb la baixa de l’Ike, se’m va obrir una oportunitat i vaig poder respondre amb bona nota. En la segona vaig millorar molt i ara sé que puc adaptar-me al nivell alt de l’ACB. Òbviament, vols guanyar a més de jugar un gran partit.
Fer 26 punts és una bona carta de presentació.
Això és el que he fet tota la meva carrera. Allà on he anat, he pogut fer molts punts. He batut rècords a tot arreu on he anat. Així que simplement vull continuar això per la resta de la meva carrera. Independentment d’on vagi, poder estar en els llibres de rècords i demostrar que soc un jugador de bàsquet de nivell alt.
Aquí ha igualat Jenkins, Colom i Brown en triples per partit a Girona (6).
Sis triples és quelcom que he fet moltes vegades en la meva carrera. Abans n’havia fet 10 o 13 per partit. Així que espero poder batre aquest rècord en els pròxims quatre partits.
Molts d’aquests punts, en l’últim quart. Com és?
Sí, m’enorgulleixo de la meva fortalesa mental del final dels partits. Només vaig jugar 8 minuts en tota la primera part i en la segona vaig fallar els dos primers tirs. Una vegada entren, ja està...
L’equip va estar molt tou en defensa. Què s’ha de millorar?
Crec que vam cedir massa punts en la zona i hem de fer més faltes. Hem de convergir i defensar els forts, deixar-los tirar més triples. Només van llançar 11 triples i si haguéssim aconseguit que en llancessin 20 o 23 haurien tirat menys de dos. Va ser una constant.
Tomic va acabar sent l’MVP.
Sí, nosaltres vam reduir l’avantatge, però, fins a quatre punts. Ells van fer molts dos més un a la zona. Ens va faltar cobrir més la zona i deixar-los tirar una mica més amb la contestació.
L’Obradoiro va guanyar. És un partit crucial contra el Bilbao?
Molt, com els tres següents. Aquest, però, és molt crucial simplement perquè sabem què està en joc abans de jugar dos partits –Baskonia i Gran Canària– a fora. Hem d’estar a punt.
Com s’afronta el calendari?
Treballant molt dia a dia. No mirem la setmana vinent sinó el cap de setmana. Sempre parlem de com s’ha d’entrenar per llavors jugar. Pas a pas.
Com va sorgir venir a Girona?
El meu agent va començar a trucar a equips a l’estranger després. I lamentablement, Kenny es va fer mal. Vaig parlar amb en Marc i en Fotis abans.
Es va coure molt ràpid, no?
Vaig firmar el contracte i a la nit ja era a l’avió. Estava preparat per jugar, en forma. En els primers tres dies vaig dormir un total de cinc hores abans de jugar contra el Barça. Pel jet lag. Ara estic content de poder dormir!
Tenia alguna oferta més?
Quan vaig acabar de la G-League tenia tres o quatre ofertes, cap a Espanya. Vaig tenir ofertes de la Xina i d’altres asiàtiques. Girona ha sigut la millor de totes. Vaig estar cinc mesos esperant, havia de ser pacient i sabia que arribaria la millor oferta.
Amb qui va tancar el fitxatge?
Ho va fer tot el representant. Crec que van ser tant en Marc com el director esportiu –Xus Escosa– que em van dir que em volien per als sis partits finals.
Què coneixia de Girona?
Bàsicament sabia molt de l’ACB. Quan estava a Alemanya vaig jugar contra l’Estudiantes en competició europea. L’ACB està considerada la segona millor lliga del món, cert? Així que definitivament és un lloc on he intentat arribar, però molts equips tendeixen a abaixar els preus. No els agrada pagar-te bé.
S’ho ha trobat moltes vegades?
Alguna vegada. Sempre he estat algú que, si no paguen el que em mereixo, no vindré mai. Així que sembla que he trobat el lloc adequat aquí a Girona.
Què li demana el ‘coach’?
Simplement em demana que sigui jo mateix. Va dir que m’havia vist quan estava a Grècia amb l’AEK, on ell també va entrenar, i que des de llavors ha mantingut un ull posat sobre mi, la trucada va ser fàcil.
Com es descriuria?
Un anotador de nivell alt, desinteressat, company per sobre de tot i que farà el possible per guanya amb l’equip. M’encanta aprofitar pantalles per tirar en moviment. No crec en les posicions fixes i sempre m’agrada confiar en els altres, indispensables per treure el meu joc.
Com treballa el triple?
Molta constància. Començo les sessions tirant des de dins i acabo amb els triples. Així com la presa de decisió en els segons finals, a còpia de molts anys acabes coneixent moltes actituds dels defensors i del teu bot...
Més enllà del bàsquet, què podem saber de vostè?
Soc un home fàcil de tractar i de parlar, sempre estic disposat a parlar amb els aficionats, signar coses, sigui el que sigui. Vine a parlar amb mi, a dir-me “hola”, dono temps a tots els aficionats i a la gent. Els ho dec tot.
Té clàusula de continuïtat?
No, que jo sàpiga, però si els diners són els correctes i arribem a termes iguals, és alguna cosa que estic disposat a fer.
Li agradaria quedar-se?
Sí. M’encantaria quedar-me en l’ACB segur, sigui aquí o a qualsevol altre lloc. I, si no funciona, llavors estic segur que Déu té alguna cosa reservada per a mi, on sigui que sigui, serà. Em veig aquí tres o quatre anys més.
L’objectiu pel qual ha vingut és només la salvació?
Mantenir-se en la lliga, és clar. Llavors treballes per tot el que pugui arribar...
Com veu la lliga?
Hi ha molt de nivell. És una bona oportunitat per estar aquí ens els pròxims anys com he dit. Vull mostrar que ho he fet realment bé a tot arreu on he anat, G-League, França, Alemanya, Grècia... i he jugat en l’NBA.
I com viu l’ambient Fontajau?
Va ser increïble. Aquest primer partit contra el Barça i davant 5.000 persones cridant i xiulant va ser una experiència única.
Li queda algun somni per complir?
Simplement era jugar en l’NBA i intentar arribar al play-off i guanyar-lo. Des que tenia 5 anys. Crec que no el podré complir,
per tant em centro a tenir impacte allà on vaig a l’estranger, començant per aquí.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.