El projecte no cristal·litza

La qua­li­tat de la plan­ti­lla de l’Spar Girona havia gene­rat unes expec­ta­ti­ves que no s’han com­plert i l’equip, que mai no ha aca­bat de tro­bar la siner­gia desit­ja­ble ni la química necessària atesa la vàlua indi­vi­dual de les seves juga­do­res, ha fet curt en la recerca dels seus objec­tius. Les lesi­ons i les cir­cumstàncies adver­ses han tor­nat a afec­tar la plan­ti­lla però es podria con­si­de­rar que en un grau infe­rior al des­ga­vell físic del curs ante­rior quan l’inquilí de la ban­queta va ser Ber­nat Canut, que va aixe­car la super­copa, el dar­rer títol que ha entrat a les vitri­nes del club. L’exer­cici, de fet, va arren­car amb males sen­sa­ci­ons quan es va dei­xar esca­par la lliga cata­lana en la final con­tra el Cadí la Seu. Las­hann Higgs, mal ave­rany, ja no s’havia pre­sen­tat al pri­mer entre­na­ment i el club se’n va des­vin­cu­lar. En ter­mes glo­bals, l’Spar Girona ha per­dut par­tits con­tra rivals amb un talent prou infe­rior i aquí radica part de la qüestió. La direc­tora espor­tiva, Laia Palau, ini­ciarà ara la con­fecció d’un nou pro­jecte, amb Roberto Íñiguez o sense, a par­tir de les experiències vis­cu­des i de tres juga­do­res amb con­tracte en vigor perquè van sig­nar per dos anys: San­dra Ygue­ra­vide, Marta Cane­lla i Laura Peña.

Això sí, la lesió al febrer de Rebekah Gard­ner, que va tor­nar per subs­ti­tuir Kel­sey Mitc­hell –tren­ca­ment fatal del tendó d’Aquil·les del peu dret–, quan estava aga­fant el fil va ser un sotrac. La nord-ame­ri­cana s’havia con­ver­tit en un refe­rent en l’atac. El club va fit­xar l’aus­tra­li­ana Lau­ren Nic­hol­son: 12 punts i 11,5 de valo­ració en lliga regu­lar i 9,3 i 9 en el play-off. La dar­rera incidència nega­tiva va ser la baixa durant el play-off de la base Laura Peña per temes de salut. Marta Cane­lla ha assu­mit part de la direcció del joc per aju­dar la vete­rana San­dra Ygue­ra­vide. També s’ha per­dut un bon gra­pat de par­tits Irati Etxarri –n’ha jugat només nou en la lliga–, que com­ple­tava la recu­pe­ració del tren­ca­ment del curs ante­rior i que ha aca­bat lesi­o­nada.

El desit­jat retorn a l’Euro­lliga, el gran cavall de bata­lla, depe­nia del fet d’arri­bar a la final de la lliga i l’Spar Girona va caure en les semi­fi­nals. Va començar, de fet, amb un inici engres­ca­dor pel tri­omf a Fon­ta­jau con­tra l’Ave­nida (+12) però va aca­bar amb un trist final per la con­tundència de la der­rota a Würzburg diu­menge pas­sat (82-51). L’equip ha pujat un esglaó res­pecte de l’eli­mi­nació del curs pas­sat en els quarts con­tra el Barça CBS, però no n’ha fet prou. En els quarts es va des­fer del Jai­ris amb mà de ferro (50-60 i 70-47).