“L’únic que puc dir és que fa dos anys que tre­ba­llo també pel Bàsquet Girona, amb el plan­ter, i les siner­gies entre els dos clubs són bones. Patim junts, gau­dim junts i ens fem cos­tat. N’estic orgu­llosa perquè no sem­pre ha estat així, crec.” Això comen­tava Laia Palau sobre la pos­si­bi­li­tat que el Bàsquet Girona i l’Uni inte­grin els equips pro­fes­si­o­nals en una mateixa estruc­tura. Palau és una de les líders del pro­jecte de bàsquet de base femení que van ini­ciar tots dos clubs fa dos anys. “Hem entès que hi som tots pel mateix, pro­mo­ci­o­nar el bàsquet i Girona. Això exis­teix. Jo, que als matins em poso una gorra i a les tar­des l’altra, només puc dir que tre­ba­llem bé, a gust, ens estem conei­xent, i si en algun moment algú ha de dir alguna cosa, no soc jo. Ja s’infor­marà.”

Que el Girona, amb la SAE a punt per sepa­rar el pri­mer equip del plan­ter –regit per una fun­dació–, acabés inte­grant-hi l’Uni hau­ria de ser­vir per aju­dar l’equip femení en un con­text d’exigència crei­xent, amb clubs d’ACB que apos­ten també per la Lliga Feme­nina. “Aquest és el pano­rama, està can­vi­ant. Però també hi ha un Sala­manca o un Praga que no neces­sita una estruc­tura d’ACB per sobre­viure. Ara bé, sí que és la tendència”, refle­xi­o­nava Palau.