Premi revelació compartit

El Baxi Man­resa i l’Uni­caja es juga­ran un bit­llet per a les semi­fi­nals de l’ACB. Ho faran en una eli­mi­natòria de quarts al millor de tres par­tits (dijous, a Màlaga, 20.30 h; dimarts, a Man­resa, 20.30 h, i si fes falta el des­em­pat, dis­sabte 25 de maig, 18 h, al Martín Car­pena). Els man­re­sans ja saben el que és eli­mi­nar l’Uni­caja en una eli­mi­natòria de quarts perquè fa dos anys el van dei­xar KO també amb el fac­tor pista en con­tra i sege­llant un 0-2 amb tri­omf al Nou Con­gost (86-63) i a Màlaga (89-91) amb cis­te­lla final de Tho­mas­son. El que ha fet aquest curs el Man­resa té un mèrit impres­si­o­nant perquè l’equip té menys talent del de fa dos anys, amb Fran­cisco, Tho­mas­son, Moneke, Maye, Bako i com­pa­nyia. L’Uni­caja, amb un pres­su­post que com a mínim tri­plica el del Man­resa, té una opor­tu­ni­tat d’or davant seu per gua­nyar l’ACB després d’aixe­car el títol de la FIBA Cham­pi­ons Lea­gue. Els mala­guenys han aca­bat la lliga regu­lar amb un balanç de 28-6 –el millor de la seva història–, però fent una cosa mai vista des del for­mat de divuit equips del 1994/95 de tots con­tra tots: que un líder de la lliga regu­lar hagi aca­bat sent màxim ano­ta­dor (88,7 punts per par­tit) i la millor defensa (77,3). La clau són els seus tècnics Pedro Martínez i Ibon Navarro, amb el premi d’entre­na­dors reve­lació com­par­tit. L’Uni­caja està com­pe­tint i per sobre dels grans, i el Man­resa, amb les seves limi­ta­ci­ons, està ren­dint per sobre les seves pos­si­bi­li­tats. Els dos equips coin­ci­dei­xen en un punt: fan un bàsquet vistós.