Al Barça s’ha de gua­nyar sem­pre algun títol i aquest any ha que­dat en blanc. Els blau­grana han anat de més a menys i han aca­bat tren­cats, sobre­tot de por­tes endins, tot i el silenci que ha man­tin­gut sem­pre Roger Gri­mau mal­grat haver hagut de con­viure amb situ­a­ci­ons gens fàcils. Al final, però, tota aquesta mala maror de juga­dors que no han reno­vat, d’altres que sí, d’altres que no han jugat com vol­drien i d’altres que segur que li hau­ria agra­dat fer fora i no ha pogut, ha aca­bat pas­sant fac­tura. Perquè, més enllà del 3-0, el pro­blema ha estat la sen­sació de ser infe­ri­ors a un Madrid que, quan ha hagut de fer un pas més, no ha per­do­nat i, amb aju­des arbi­trals o no com ha denun­ciat el Barça, ha gua­nyat perquè ha estat millor. Laporta, que ahir era a la llotja, tam­poc ha pogut com­pen­sar el des­ga­vell en el fut­bol amb una ale­gria en el bàsquet. Ahir es va tor­nar a rubri­car un par­tit en què el Madrid va domi­nar (20-33), el Barça va cap­gi­rar el resul­tat (57-55) amb un Parker a nivell NBA i, després d’arri­bar a un final d’infart, allà va aparèixer Cam­pazzo per rema­tar el rival. Un dia més, van fal­tar molts actors prin­ci­pals al Barça Va ser l’últim par­tit, per cert, de Rudy Fernández al Palau abans de la seva reti­rada.