L’Spar Girona tanca la plan­ti­lla amb el fit­xatge de Maya Caldwell (1,80 m, 1998), la vui­tena incor­po­ració de l’estiu per a l’equip que diri­girà, aquest cop des de l’inici, Roberto Íñiguez. El vitorià va arri­bar després de Nadal per redreçar el rumb d’un equip reno­vat, que fa un any havia fet set fit­xat­ges i que ja havia per­dut Kel­sey Mitc­hell, però encara no Rebekah Gard­ner. Vuit bai­xes i cap indici del ros­ter que la tem­po­rada 2021/22, amb Ber­nat Canut, va alçar l’últim títol FEB (super­copa) i va jugar l’Euro­lliga abans que –o fins que– la nefasta voràgine de lesi­ons deixés el ves­ti­dor de Fon­ta­jau com un solar. La tem­po­rada pas­sada, sense ser tan traumàtica, la pre­ca­ri­e­tat física amb què es va arri­bar a l’hora de la veri­tat no va per­me­tre tor­nar a una final –ni a l’Euro­lliga– ni va evi­tar caure als quarts de la copa per segon any seguit. I aquí és on el lide­ratge de l’entre­na­dor, des del minut zero, dobla l’aposta per mirar de tor­nar el club allà on es mereix l’any del vintè ani­ver­sari.

“És una alera física, sobre­tot amb molt d’ins­tint ofen­siu. Una ano­ta­dora com­pul­siva que serà una gran amenaça exte­rior. Algú que corre la pista”, va dir Laia Palau en referència a Maya Caldwell, amb qui es va enfron­tar el curs 2021/22 quan l’ara direc­tora espor­tiva encara era la capi­tana de l’Uni i l’actual juga­dora de les Atlanta Dream jugava al Gran Canària de Sika Koné.

“La seva gran vir­tut pot­ser és la parada i tir des de la mit­jana distància. Ens apor­tarà inten­si­tat i un joc físic i vistós”, hi afe­gia Palau, que ha tor­nat a bas­tir un equip que hau­ria de poder aspi­rar a les cotes més altes, com arri­bar a la final de l’Euro­copa per pri­mer cop, fer fora de la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal un dels tres equips de la LF que s’hi han con­so­li­dat i, alhora, man­te­nir l’statu quo amb la pro­gressió de pro­jec­tes com el del Jai­ris, que diri­girà Ber­nat Canut i que també pre­senta una plan­ti­lla amb aspi­ra­ci­ons.

El doble o res passa per l’adap­tació de sis juga­do­res que mai han jugat en l’àmbit FEB, en un equip amb dues juga­do­res cata­la­nes –tres, afe­gint-hi la quota giro­nina de Berta Ribas– i unes capa­ci­tats atlètiques molt des­ta­ca­bles en totes les posi­ci­ons, amb qua­tres que juguen de cara i tenen bona mà, i un lide­ratge que no surt a la pista.