Fran­cisco Cáffaro (2,16 m, 2000) és la dar­rera incor­po­ració del Girona per al ter­cer curs del club de Marc Gasol en l’ACB. Un fit­xatge que s’explica per la lesió a les lum­bars de la qual s’està recu­pe­rant James Nnaji, que hau­ria de rebre l’alta mèdica a l’octu­bre –l’estrena en la lliga és el 28 de setem­bre a Màlaga– i que va fer pas­sar el nigerià per la sala d’ope­ra­ci­ons al juny. Cáffaro, olímpic a Tòquio, és jun­ta­ment amb un altre fit­xatge gironí, Juan Fernández, l’espe­rança albi­ce­leste per recu­pe­rar el nivell que van tenir amb Luis Scola i Fabri­cio Oberto, en una selecció, la de Pablo Pri­gi­oni, lide­rada per Juani Mar­cos, que jun­ta­ment amb Maxi Fje­lle­rup com­ple­tarà la dele­gació argen­tina a Fon­ta­jau.

El quart pivot pur a la plan­ti­lla de Fotis Kat­sika­ris –té Pons a la posició de 4, que també poden ocu­par Fernández i Susinskas (el lituà hi bri­lla en els dar­rers par­tits de la tem­po­rada pas­sada)– ve de jugar catorze par­tits a l’Estu­di­an­tes, que el va fit­xar al març per subs­ti­tuir Mic­hael Car­rera. Al club col·legial va coin­ci­dir amb Gui­llem Fer­rando, una altra de les cares noves de la plan­ti­lla giro­nina que ara té tretze llicències, tres de les quals d’extra­co­mu­ni­tari. El club con­fia que Cáffaro dis­posi aviat del pas­sa­port italià i que alli­beri la plaça. L’altra pos­si­bi­li­tat? Pres­cin­dir en cada par­tit d’Aljami Dur­ham o Nike Sibande –amb un per­fil simi­lar entre ells i amb el ros­ter–, els altres juga­dors que debu­ta­ran en l’ACB amb el Girona perquè la resta de fit­xat­ges, a diferència dels ante­ri­ors estius, ja tenen hores de vol en la lliga.

“És un juga­dor jove, podríem dir-li rookie, ja que només ha jugat dos mesos a l’Estu­di­an­tes, després d’haver jugat a la uni­ver­si­tat als Estats Units”, diu Fer­nando San Eme­te­rio sobre el pivot, que va començar la seva tra­jectòria als antípodes, a Austràlia. Després de com­ple­tar l’etapa en l’NCAA, un cop aca­bat el dar­rer curs al març va arri­bar a Madrid. “Ens donarà molta soli­desa en defensa. És un juga­dor molt tre­ba­lla­dor a la zona que car­re­garà molt la pin­tura en el rebot ofen­siu, té l’habi­li­tat d’escom­brar la pilota cap a fora i d’aquesta manera la poden apro­fi­tar els com­panys”, asse­gura el direc­tor espor­tiu del club gironí sobre el que defi­neix com “un pivot gran i molt mòbil”, unes carac­terísti­ques que cap dels inte­ri­ors de la tem­po­rada pas­sada va poder ofe­rir i que hau­rien de con­ver­tir-lo en un fac­tor de dese­qui­li­bri defen­siu, inti­mi­dant els rivals i fent-los can­viar els seus tirs, mal­grat que no dis­posi de l’opulència de Nnaji. Fer­nando San Eme­te­rio també des­taca la seva qua­li­tat jugant en el blo­queig i con­ti­nu­ació “fina­lit­zant situ­a­ci­ons cre­a­des pels seus com­panys”.

El Girona, que ahir va començar a fer les pro­ves mèdiques a una part dels juga­dors –Juani Mar­cos, Sergi Mar­ti­nez, Maxi Fje­lle­rup i Jaume Soro­lla– i que dijous de la set­mana que ve començarà els entre­na­ments col·lec­tius, no fa públics ni els ter­mes ni les dura­des dels con­trac­tes dels juga­dors i, per això, i sobre­tot en funció del ren­di­ment que pugui ofe­rir el que ja és el sos­tre de la plan­ti­lla, podria esde­ve­nir el relleu ideal del pivot nigerià cedit pel Barça a la posició de 5.