Sílvia Domínguez s’acomiada de la selecció espanyola

La vete­rana base de Mont­gat, Sílvia Domínguez (Mont­gat, 1987) ha anun­ciat en un comu­ni­cat la seva reti­rada de la selecció espa­nyola. Domínguez tanca una etapa prolífica que cul­mina amb 214 inter­na­ci­o­na­li­tats i 9 meda­lles en cam­pi­o­nats inter­na­ci­o­nals, for­mant part d’una de les gene­ra­ci­ons més exi­to­ses a Espa­nya. En el text que ha publi­cat a les seves xar­xes soci­als, l’atleta tit­lla de “dece­be­dor” el comiat per dife­rents situ­a­ci­ons de caràcter per­so­nal “abans i després” de la con­cen­tració per als Jocs Olímpics de París, cita que es va per­dre “supo­sa­da­ment” per la lesió que va tenir. Tot i que no con­creta res més al res­pecte.

“Una vegada fina­lit­zats els Jocs Olímpics i amb una nova i il·lusi­o­nant tem­po­rada a punt de començar, crec que és el moment ade­quat per a anun­ciar que la meva etapa com a juga­dora de la selecció espa­nyola ha arri­bat a la seva fi”, ha asse­nya­lat Domínguez a l’inici del text. La base admet que va pren­dre aquesta decisió “fa dies” i que havia deci­dit “espe­rar fins a la con­clusió de Paris 2024 per a fer-ho públic per res­pecte” a l’equip i a les seves com­pa­nyes “en un moment en el qual tot el focus i l’atenció havia de ser per a elles”. La cata­lana ha asse­gu­rat que li entris­teix “molt” aco­mi­a­dar-se “d’aquesta manera després de 18 anys for­mant part de la Selecció Abso­luta”. “No tant per la frus­tració que va ser sofrir una lesió que supo­sa­da­ment em dei­xava sense opci­ons de poder estar en els Jocs sinó perquè aquest final per a mi ha estat dece­be­dor per dife­rents situ­a­ci­ons de caràcter més per­so­nal que m’ha tocat viure durant i després de la con­cen­tració”, ha indi­cat.

En aquest sen­tit, i sense entrar en més detalls, Domínguez ha reco­ne­gut que tot això li ha gene­rat “una desil·lusió que mai” abans havia sen­tit “en més de dues dècades com a juga­dora pro­fes­si­o­nal”. “Segu­ra­ment ha estat un dels moments més durs no només de la meva car­rera espor­tiva, sinó també a nivell per­so­nal”, ha sen­ten­ciat sobre aquest tema. “Afor­tu­na­da­ment, intento ser una per­sona posi­tiva, opti­mista, i que sem­pre treu apre­nen­tat­ges de cada situ­ació per a afron­tar el futur amb més il·lusió i ganes que mai. En aquests 18 anys he tin­gut la for­tuna de viure més moments bons que dolents, amb vivències increïbles i experiències úniques i ino­bli­da­bles com la plata olímpica de 2016, la plata i el bronze Mun­dial i, per des­comp­tat, la con­questa de tres Euro­basket, entre altres”, ha afe­git.

La juga­dora ha recor­dat que “em sento afor­tu­nada d’haver pogut ser partícip d’aquesta històrica etapa del bàsquet femení espa­nyol, amb nom­bro­sos èxits després dels quals hi ha hagut un enorme tre­ball, esforç i sacri­fici per part de tots. En mirar enrere, des del meu debut amb 19 anys fins al meu adéu amb 37, només puc sen­tir orgull per tot el lle­gat que he inten­tat dei­xar per a les gene­ra­ci­ons futu­res”, ha des­ta­cat. Final­ment, Domínguez s’ha aco­mi­a­dat en el text donant les gràcies.

La juga­dora del Per­fu­merías Ave­nida s’aco­mi­ada con­ver­tint-se en la setena que més vega­des ha ves­tit la samar­reta d’Espa­nya, amb la qual va debu­tar l’any 2006. En total ha dis­pu­tat vuit Euro­peus, tres Mun­di­als i dos Jocs Olímpics, amb un pal­marès de tres ors euro­peus (2013, 2017 i 2019), la plata olímpica de 2016 i del mun­dial de 2014, la plata de l’Euro­peu de 2023, i els bron­zes de l’Euro­peu de 2009 i 2015, i del Mun­dial de 2018.