Una gran imatge i gran joc

Els de Kat­sika­ris, escal­dats per la imatge del seu debut i moti­vats per la cate­go­ria del Barça, van sal­tar amb una men­ta­li­tat molt dife­rent i no van tenir res a veure amb la segona part con­tra el Mora­Banc Andorra, en què van dece­bre molt. Men­ta­li­tat i encert que va lide­rar Pons amb tres tri­ples seguits per fer que el Bàsquet Girona fes sucum­bir en defensa el Barça. Els giro­nins van estar molt sòlids al dar­rere i això els va per­me­tre també sor­tir en ràpids con­tra­a­tacs. La sor­presa era majúscula (30-13). Els de Joan Peñarroya no van ano­tar la seva pri­mera cis­te­lla en el ter­cer quart fins que ja havien pas­sat tres minuts i mig amb un tri­ple de Parker quan els blau­grana acu­mu­la­ven un 1/10 tri­ples. El Barça, però, va començar a fer rota­ci­ons, a aug­men­tar el nivell físic i sobre­tot va començar a ano­tar, i es va situar a 4 punts (37-33). En el des­cans, tot obert (43-35).

En el ter­cer quart el Barça només va neces­si­tar tres minuts de fan­ta­sia per treure tot el seu talent i una esmai­xada de Metu i després un tri­ple de Pun­ter sem­blava que talla­ven el moment dolç gironí (51-56). Però el Bàsquet Girona, amb un Juani Mar­cos espec­ta­cu­lar, va retor­nar a la càrrega (58-56 després d’un tri­ple de l’argentí). A par­tir de lla­vors, màxima igual­tat amb un Juani Mar­cos de motor. En un final a cara i creu, pri­mer Parker amb un tri­ple (74-76) i un altre de Pun­ter amb falta per­so­nal addi­ci­o­nal (74-80) van aca­bar de decan­tar la balança. Un tri­ple de Dur­ham va posar emoció (79-80). Però Parker va res­pon­dre per sen­ten­ciar a 56 segons del final (79-83). El Barça s’asse­gu­rava el bit­llet per a la final si gua­nyava el Bàsquet Girona o per­dia com a màxim de tres punts.