Una victòria de resistència

La pri­mera ja és al sac. El Bàsquet Girona va sege­llar ahir el pri­mer tri­omf del curs doble­gant el Baxi Man­resa en un par­tit mara­tonià de dues hores i mitja de durada. Els giro­nins, que van començar amb el peu esquerre, es van sobre­po­sar a les lesi­ons de Sergi Martínez (bessó) i Juani Mar­cos (quàdri­ceps) i van gua­nyar el pri­mer derbi con­tra els del Bages –en les dues tem­po­ra­des ante­ri­ors, el balanç era de 0-4 favo­ra­ble als man­re­sans.

Després d’un inici enllu­er­nant del tàndem for­mat per Der­rick Als­ton Jr. (16 punts i 9 rebots) i Came­ron Hunt (16 punts), els blanc-i-ver­mells es van sos­te­nir amb l’encert exte­rior de Min­dau­gas Susinskas (19 punts i 5/8 en tri­ples) i van reac­ci­o­nar amb l’entrada en joc de James Nnaji, que, tot i no tenir un dia espe­ci­al­ment encer­tat –els tirs lliu­res són la seva assig­na­tura pen­dent–, va inti­mi­dar de valent i va pro­pi­ciar així que el seu equip recu­perés el domini del rebot. I val a dir que l’entrada en joc del nigerià va des­en­cai­xar més d’una mandíbula després que escapcés una pilota de Fer­rando per fer una esmai­xada al vol que va esde­ve­nir una carta de pre­sen­tació al més pur estil de l’NBA.

El con­tra­temps van ser les lesi­ons: pri­mer, de Mar­cos, i, després del des­cans, de Martínez. Tot i això, Gui­llem Fer­rando, que no va dis­pu­tar ni un minut en el pri­mer par­tit de lliga, va fer una passa enda­vant amb 9 punts i 10 assistències, tro­bant amb pre­cisió els inte­ri­ors. Tot ple­gat va per­me­tre als locals enfi­lar el túnel de ves­ti­dors amb avan­tatge (44-38).

Sem­blava que el Man­resa havia per­dut el fil del par­tit i, amb el lituà afi­nant el violí des de la línia de tres, Fon­ta­jau es rela­xava veient el pri­mer par­tit a casa de la tem­po­rada. Però encara que­dava par­tit. Els man­re­sans res­sus­ci­ta­ven després d’una con­ca­te­nació d’atu­ra­des, i Der­rick Als­ton Jr. treia l’orgull per fer un 2+1 que tor­nava a impul­sar els de Man­resa. Tot seguit, era Sag­nia qui en reco­llia el tes­ti­moni i empa­tava el par­tit. Alguns dels assis­tents es posa­ven les mans al cap; era ine­vi­ta­ble reme­mo­rar els gri­sos ter­cers quarts del curs pas­sat, en què es va per­dre més d’un par­tit.

El can­sa­ment es notava en arri­bar al dar­rer par­cial. Als dos equips els cos­tava ano­tar, i les cons­tants inter­rup­ci­ons gene­ra­ven un des­gast afe­git. Entrava en joc un nou fac­tor: la resistència. El Girona apro­fi­tava aquest fet, i l’apa­rició de Susinskas tor­nava a posar un +8 que dei­xava el Man­resa esta­bor­nit. Una tècnica a Diego Ocampo per­me­tia oxi­ge­nar el par­tit i posava la soga al coll al Baxi, que que­dava sense temps per reac­ci­o­nar.

Quan fal­ta­ven dos minuts, el Girona gua­nyava de qua­tre i un llançament a cis­te­lla pas­sada de Maxi Fje­lle­rup dei­xava els rivals noque­jats. El Man­resa, fidel a la seva iden­ti­tat, no dei­xava anar del tot el par­tit i Iro­egbu assu­mia res­pon­sa­bi­li­tats i allar­gava l’ago­nia dels rivals amb dos tirs lliu­res (84-80) que, ara sí, dei­xa­ven el duel resolt. Pri­mer par­tit a Fon­ta­jau i pri­mera victòria del curs.