Guillem Ferrando
BASE DEL BÀSQUET GIRONA
“Com que som joves, sortim amb menys pressió i a gaudir”
“És el que estic intentant: aprofitar l’oportunitat per seguir-hi molts anys i si pot ser a Girona, millor”
“Com més assistències dones més confiança tens i més fàcilment veus les passades”
S’ha de consolidar la permanència. I si tenim l’oportunitat de lluitar, per la copa o el que sigui, ja ho mirarem
El primer partit del curs a Fontajau va tenir en Guillem Ferrando (1,86 m, 2002) un protagonista inesperat, amb 9 punts i 10 assistències –el seu sostre i el del Girona a l’ACB– en la seva estrena en la lliga les ordres de Fotis Katsikaris. El base de Benifairó de la Valldigna (Safor), campió d’Europa sub 20 amb la selecció espanyola fa dos anys, serà un dels que hauran de fer un pas endavant per la lesió de Juani Marcos, com diumenge.
Debut i primera victòria. Alleugerits? Al vestidor deia que se sentia preparat mentalment.
Sí, per descomptat, sempre després d’una victòria la setmana s’afronta millor, amb més ganes de treballar i continuar el camí.
Ho deia per sobretot estar amb el focus en el partit, observant què passava a la pista per, si tenia l’oportunitat, aprofitar-la.
I a Màlaga no havia jugat. Com s’ho va prendre llavors?
Són coses que poden passar, som tres jugadors a la mateixa posició i els altres dos estan molt bé, has d’esperar la teva oportunitat.
Quan es va anunciar el seu fitxatge Fernando San Emeterio va dir que estava en el moment òptim.
Era el moment de pujar a l’ACB, consolidar-me en la lliga. I això és el que estic intentant: aprofitar l’oportunitat per seguir-hi molts anys i si pot ser a Girona, millor.
Al València ja va estar cedit en diverses ocasions i fins i tot algun any amb anades i tornades. Un curs accelerat d’adaptació?
M’ha ajudat, a cada lloc on he anat, a adaptar-me amb més facilitat, amb menys temps a una nova ciutat, un equip nou i els seus sistemes. Sí que m’ha ajudat, sí.
Estava en un gran i devia voler-hi fer carrera. Com viu la sortida?
Sempre hi havia volgut jugar, però no s’ha pogut, malgrat jugar-hi força partits. I ara era el moment de sortir i buscar l’oportunitat.
I el seu debut amb Jaume Ponsarnau d’entrenador, que vostè no té ni 20 anys, va ser sonat...
La veritat és que va ser una mica sorprenent, no m’esperava jugar aquell partit, contra el Maccabi. Hi havia moltes lesions i amb problemes de faltes en Jaume em va treure al segon quart. Com en aquest partit aquí, em sentia preparat per si sortia l’oportunitat i va ser així.
Sap que l’ascens a l’ACB va estar vinculat al Girona. Hi va parlar?
Aquest any no. L’any passat sí, que vam coincidir a la selecció, i li solia preguntar pels llocs on havia estat i tant ell com tothom amb qui ho vaig fer me n’havien parlat molt bé, del Girona.
I que fos Fernando San Emeterio qui agafés la direcció esportiva, havent-hi coincidit al València...
En ser ell va ser més fàcil. Em va convèncer per tot el que em va dir, del projecte, de l’equip... Va durar ben poc, la trucada.
A la seva generació li costa fer-se un lloc en la lliga? Cada cop hi ha menys jugadors de formació.
Sí que és força difícil, però aquí al Girona hi ha molts jugadors joves i estem mirant d’aprofitar l’oportunitat, tindrem minuts i ho volem aprofitar.
La selecció espanyola sembla abocada al relleu generacional. Que se’ls conegui tan d’hora a vostè o Juan Núñez, els pot suposar una càrrega de pressió?
Crec que no, com que som joves sortim amb menys pressió i a gaudir del joc. I la resta ens importa una mica menys. Però bé, en Juan mateix va sortir d’Espanya i va tenir l’oportunitat de tornar... El més important és que els moments que tinguem els puguem aprofitar per passar-ho bé.
El club va presentar la base. Vostè, que va arribar d’infantil al València i era habitual a la Fonteta, es pot convertir un referent?
Bé, potser sí. Sempre quan estàs al planter sols anar a veure els partits i penses que tant de bo, algun dia, et toqui estar-hi, a allà. Aquí alguns joves també vindran a veure’ls tots i tindran ganes d’estar a l’equip quan siguin més grans.
Guanyen el Baxi i en la prèvia Fotis Katsikaris deia que tant de bo al vestidor no sabessin que el Girona sempre hi havia perdut.
Jo no en tenia ni idea, potser algú ho sabia. Era un partit que vam afrontar com tots, també ens havien guanyat de molt a la pretemporada [100-68] i teníem ganes, una mica, de guanyar-los.
I dissabte amb el Granada és al contrari. És més important? I després van a Madrid, ara que acaben d’estar del tot fins...
Els dos ho són, a Fontajau ens hi volem fer forts i guanyar-hi al màxim de partits. És una oportunitat molt bona de sumar dues victòries seguides i després anar al WiZink amb menys pressió. Sempre és difícil, el Madrid, és igual en quin moment. S’ha de guanyar el Granada i després anar a allà amb més confiança.
El club no ho diu però sura l’objectiu de copa, ‘play-off’, Europa...
Queda molt lluny. Primer, consolidar la permanència, sumar al màxim de victòries i si tenim l’oportunitat de lluitar, per la copa o el que sigui, ho mirarem.
Rècord d’assistències en la lliga, que a Europa el té en 13 en 21 minuts contra l’Ulm a l’Eurocopa. A la pista, en té alguna idea?
No sabia quantes en duia, tampoc. Jo anava jugant i buscant el company que estava sol. I ja després me’n vaig adonar. Saps que n’estàs repartint força però no tens ni idea de quantes ni res. Jo vaig jugant, com més assistències dones més confiança tens i més fàcilment veus les passades.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.