Dia negre a Fon­ta­jau. El Bàsquet Girona es va enfon­sar davant un Gra­nada que va ser supe­rior en la pri­mera mei­tat i va rema­tar la feina en la segona part (52-82). Els giro­nins, amb les bai­xes de Juani Mar­cos i Sergi Martínez, van ser incapaços de reac­ci­o­nar o de com­pe­tir pel par­tit i es van veure superats en totes les face­tes del joc. Tot ple­gat va des­per­tar els xiu­lets de la grada, que va recri­mi­nar falta d’orgull als juga­dors i va començar a aban­do­nar el pavelló quan fal­ta­ven encara més de tres minuts de par­tit.

La tro­bada va començar freda. L’ano­tació bri­llava per la seva absència i el Girona, exces­si­va­ment pre­ci­pi­tat i desor­de­nat, no acon­se­guia enca­de­nar més d’una opció en posi­tiu. De fet, els locals suma­ven més fal­tes per­so­nals que punts en un pri­mer quart en què Dur­ham va avançar els seus com­panys però en què els tri­ples van per­me­tre als juga­dors de Pablo Pin reac­ci­o­nar amb un par­cial de 2 a 11. La millor notícia per als dei­xe­bles de Kat­sika­ris en aca­bar el pri­mer quart era que només per­dien de qua­tre (10-14). Ni el Tita­nic era tan dramàtic com l’escena que s’estava vivint a Fon­ta­jau abans del des­cans. Encai­xant un altre par­cial dur que col·locava el Gra­nada a +12 gràcies a l’encert de Vicedo des de la línia de tres i de Noua sota el cèrcol (10 punts en el des­cans). Superats en rebot (15 a 29) i espes­sos en atac (28% en tirs de camp), fal­tava capa­ci­tat de reacció.

Després de la pausa, el par­tit es va con­ver­tir en un bany de sang. El Gra­nada va fer el que va voler con­tra un Bàsquet Girona blo­que­jat, sense esma ni cap lide­ratge, i va esti­rar la diferència fins als 30 punts. Davant la manca de recur­sos de la ban­queta, la grada va per­dre la paciència i els que es van que­dar van aca­bar xiu­lant i escri­das­sant els juga­dors.