Ariadna Pujol
JUGADORA celta baloncesto
“Ho gaudirem més”
“Hi vaig estar cinc anys i mig i em van cuidar molt bé”, diu la que va ser capitana del Cadí, a qui visita aquest vespre (19.30 h) per segon cop
Es va professionalitzant la lliga, és lent però anem a millor. S’ha potenciat que les joves es puguin quedar i jugar a un nivell molt alt
Ariadna Pujol (Mataró, 1995) visita aquest vespre per segon cop en la Lliga Femenina el Cadí (19.30 h). Ho va fer primer amb el Barça CBS el 18 de març de l’any passat, quan no feia ni un mes que s’havia desvinculat del Sedis –va ser el 21 de febrer–, del qual era la capitana, posant fi a un cicle de cinc anys i mig al club de l’Alt Urgell, en què va debutar en la màxima categoria un cop tancada l’etapa a la NCAA amb els Bulls South Florida. “És molt familiar i m’hi he sentit molt integrada des del primer moment”, explica sobre el Celta, el seu tercer equip en la categoria, després de jugar l’última temporada al Caledonia Gladiators escocès, que com el conjunt de l’Alt Urgell i tres equips més tanquen la classificació amb 0-2.
Setmana especial, suposo. Quan surt el calendari és el primer que va a buscar, la visita a la Seu?
Sí després de sis anys a allà ja ho consideres casa... Mires quin és el primer partit; després, el primer a casa i després, quan jugues a la Seu.
El primer cop que hi va anar amb un altre equip era molt recent, la seva sortida. Ara ja serà diferent.
De fet havien passat tres setmanes i com aquell qui diu no havia aterrat. Aquell cop va ser massa ràpid i aquesta vegada crec que ho gaudirem més i amb més ganes.
Quin record en té? Des que va arribar dels EUA el club va canviar molt.
Molt positiu: hi vaig estar cinc anys i mig i sempre em van cuidar molt bé. Hi mantinc una bona relació.
L’any del debut en la copa i que arriben a la semifinal de la lliga, amb en Bernat, la Geo, Yurena Díaz, Andrea Vilaró... va ser el millor?
I el que la Irati i la Laura [Peña] van jugar molt bé, també. Aquells dos vam quedar terceres i quartes de la lliga, van ser molt especials. Aquell equip que dius, era tot nou i sorprenent. La Geo, la Yure i l’Andrea estaven molt fines i teníem el rol molt agafat. Era qüestió de temps, que demostressin tot el que podien fer.
Bernat Canut, després d’un curs a Girona i a Suècia, com veu el Jairis?
Té molt bon equip i li desitjo el millor, sincerament. Bé, que perdin contra nosaltres [riu]...
En la copa de Salamanca, que va irrompre el feminisme i duien aquells mitjons... Se’n sentien defensores?
Ho recordo com un gest molt maco i portar-los recordant les dones que ens havien marcat en algun aspecte, i com que va coincidir el 8 de març...
S’ha aturat, l’embranzida? Se’n torna a parlar, de professionalisme...
Va de manera més progressiva, a poc a poc i desitjaríem que fos més ràpid. Ja tenim el conveni col·lectiu, es va professionalitzant la lliga i la competició d’aquí és molt potent, també. És lent però anem a millor.
Arriba al Barça CBS per l’embaràs d’Itziar Llobet. Ara Cristina Ouviña i abans Magaly Mendy a Girona o Leslie Knight a l’Estudiantes. Hi ha més facilitats, ara mateix?
La dona passa a davant de la jugadora i és el que hem de fer totes. Elles han tingut la sort que el club les ha ajudat, en aquell moment.
Era el Santfeliuenc però no deixa de ser el Barça i van poder fer el reportatge amb el seu germà Jaume i el seu cosí Àlex Lluch, de les seccions d’handbol i futbol sala. Una cosa que ha pogut fer.
I tant, va fer il·lusió coincidir amb ells a allà i encara que no fos ben bé el Barça Barça, coincidir amb la mateixa samarreta i al final els tres som culers, sí que fa il·lusió.
Aquell Barça va a la copa i elimina l’Spar en quarts. Com s’explica?
Era l’any que havien pujat, el primer a la Lliga Femenina, i també van encaixar moltes peces al trencaclosques, van anar sempre amb moltes ganes i van ser la revelació amb un joc molt maco i un molt bon entrenador amb bones jugadores.
Ara amb Isaac Fernández al Cadí. Hauran de fer cua, per saludar-la.
[Riu] Sí, qui li havia de dir que acabaria allà!
I a Escòcia, sense Miguel Ángel Ortega, hauria estat possible anar-hi?
Va ser perquè hi era d’entrenador i era una cosa que volia fer, anar a fora viure l’experiència.
Experiència, però havent estat quatre anys a Tampa, Florida. Bàsquet, estudis, idioma... I hi havia moltes jugadores que marxaven, als EUA.
Sí, moltes de la meva generació. Crec que ara, havent creat la Lliga Challenge, s’ha potenciat que les joves es puguin quedar i jugar a un nivell molt alt. Per a nosaltres, fer el salt de la lliga 2 a lliga 1, o des d’un copa Catalunya, era molt dràstic.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.