Enfonsats i rematats

Rema­tats i enfon­sats. Els juga­dors del Bàsquet Girona es plan­ta­ven a Madrid després de la der­rota de trenta punts del cap de set­mana pas­sat con­tra el Covirán a Fon­ta­jau i topa­ven con­tra un mur de pedra mas­sissa. Era el guió per­fecte per al Madrid, que arri­bava amb la neces­si­tat d’acon­se­guir una victòria després d’un inici de lliga dece­be­dor i olo­rava la sang del rival per con­ver­tir el par­tit en una ago­nia.

Els juga­dors de Fotis Kat­sika­ris, encara amb les bai­xes de Sergi Martínez i Juani Mar­cos, només acon­se­guien com­pe­tir al pri­mer quart fruit de l’encert d’Aljami Dur­ham (21 punts). El fons d’armari del con­junt de Chus Mateo, que no podia comp­tar amb el lesi­o­nat Andrés Feliz ni tam­poc amb el des­car­tat Usman Garuba, i els greus pro­ble­mes d’ano­tació dels giro­nins, dei­xa­ven el par­tit resolt al des­cans. I el que és encara més pre­o­cu­pant, tor­na­ven a des­ta­par els pro­ble­mes dels cata­lans per ano­tar (36% en tirs de camp i 15/40 en tirs de 2).

Els blanc-i-ver­mells van arran­car el par­tit aguan­tant la inten­si­tat d’un pri­mer quart domi­nat per Facundo Cam­pazzo (10 punts en 8 minuts). Anant qua­tre punts per sota en el mar­ca­dor, el repte dels giro­nins era no dei­xar-se anar. I l’entrada en pista de James Nnaji va per­me­tre pre­ci­sa­ment això: fre­nar l’amenaça de Tava­res a sota el cèrcol i apro­fi­tar l’avan­tatge que gene­rava a dins la zona. Però el Madrid és el Madrid, i un par­cial de 7-0 dels blancs obli­gava Kat­sika­ris a atu­rar el joc.

L’entrada de Rat­han-Mayes apa­rei­xia com un punyal per als cata­lans, que veien com els rivals col·loca­ven la màxima diferència (+11). Si els de Kat­sika­ris no man­te­nien el ritme d’encert dels blancs, s’hau­rien de pre­pa­rar per a un altre bany de sang. Els tirs alli­be­rats no ana­ven cap a dins, Ike Iro­egbu no tenia el dia i la situ­ació es començava a com­pli­car. Les for­ces començaven a defa­llir a la ban­queta giro­nina, fins que un tri­ple de Gui­llem Fer­rando (5/7 en tri­ples) reta­llava distàncies i sem­blava revi­far la situ­ació. I ales­ho­res apa­rei­xia Cam­pazzo. L’argentí, amb una nova geni­a­li­tat, tor­nava a posar distància. El par­tit arri­bava al des­cans 45-34.

Tor­nant de la pausa, l’escena era dramàtica: un par­cial demo­li­dor (16-0) dei­xava els juga­dors de Kat­sika­ris anul·lats. Amb Susinskas fora de par­tit per l’acu­mu­lació de fal­tes per­so­nals, amb Ike Iro­egbu des­a­pa­re­gut i amb un pobre per­cen­tatge d’encert, el Girona per­dia el fil del par­tit.

I, altre cop, s’enfon­sava anímica­ment. Sense capa­ci­tat per ano­tar ni per fre­nar els rivals, els juga­dors de Chus Mateo con­ver­tien el par­tit en una pràctica de tir (60-34). L’apa­rició de les carac­terísti­ques man­da­ri­nes de Ser­gio Llull i les ganes del jove Hugo González de tenir minuts dei­xa­ven al des­co­bert totes les ver­go­nyes dels visi­tants, als qui se’ls estava fent etern el duel i dels quals amb prou fei­nes se sal­vava Gui­llem Fer­rando (17 punts), que evi­tava que el drama fos encara més gran amb el seu encert. La bot­zina final cons­ta­tava una nova pata­cada del Bàsquet Girona, que, més enllà de la der­rota, alarma per les sen­sa­ci­ons que desprèn.