Una bona tarda de Fires

L’Spar Girona no va enso­pe­gar per enèsim cop amb l’Araski –0-2 el curs pas­sat i tres der­ro­tes a casa des del 2020–, que estava en qua­dre i que va que­dar arra­co­nat a l’inici del segon quart, després d’un pri­mer amb 5-2 fal­tes. I el pit­jor de tot: una falta de res­pecte de l’esta­ment arbi­tral cap a l’Uni, demos­trada, per exem­ple, amb la falta asse­nya­lada d’Ygue­ra­vide a Hill llui­tant un rebot llarg al límit dels pri­mers 10 minuts. Sense ser-ho, i podent dis­cu­tir si estava dins de temps –els tau­lers s’havien il·lumi­nat–, aca­ben con­ce­dint de tir. Resul­tat? 3/3 de la cana­denca i màxima diferència visi­tant (13-23), aug­men­tada per Her­mida en la pri­mera acció del segon temps (13-25).

L’equip gironí és, amb el València, l’únic imba­tut en la lliga. Diven­dres es posa a prova en el pri­mer com­promís amb un dels equips d’Euro­lliga. I si ho fa amb vuit victòries en vuit par­tits –la de demà amb l’Ere­van a l’Euro­copa, ni volent-ho fer expres­sa­ment s’escapa– és perquè la reacció no es va fer espe­rar com en par­tits ante­ri­ors, ja fos con­tra el Fer­rol –ahir gua­nyava el Jai­ris en la pròrroga– a casa o con­tra el Pécs a fora. Va arri­bar amb dues acci­ons segui­des de Hris­tová (18-25 amb addi­ci­o­nal), entre les quals hi ha una falta en atac a Cane­lla que fa riure –o plo­rar– i els pri­mers punts de Bibby a 7:14 per a la mitja part (20-25). La búlgara, des de 6,75 m, assis­tida per la gallega des de la zona i l’aus­tra­li­ana amb 7 punts seguits (32-30, tri­ple) cap­gi­ra­ven el resul­tat i, des d’ales­ho­res, la ini­ci­a­tiva ja seria sem­pre local. Només Jakub­cova havia ano­tat en més d’una acció en el pri­mer quart i seria la pivot eslo­vaca (35-30, tri­ple) la que donava con­tinuïtat al cop d’efecte de l’Spar, domi­na­dor del rebot (17-12, 10-4 en el segon quart) amb el con­junt basc sense la millor de la lliga en aquest apar­tat: Bethy Mununga.

Si Hris­tova (10) i Bibby (9) havien des­ta­cat en l’ano­tació en el segon par­cial, en la segona mei­tat era Lund­quist la que aga­fava la pae­lla pel mànec. No només pels 8 en el ter­cer i 6 en l’últim, sinó per la recu­pe­ració de pilo­tes a camp con­trari, com la que dona a Caldwell: 52-44 amb addi­ci­o­nal a 5:08. La nord-ame­ri­cana li tor­nava l’acció a 5:46 i aca­bava en una jugada que dei­xava Fon­ta­jau boca­ba­dat (69-55). La base, a tot arreu, man­te­nia el to amb una entrada al límit de la pos­sessió (74-61 a 1:07) i tan­cava el resul­tat amb els tirs lliu­res a la falta rebuda en una recu­pe­ració en camp defen­siu.