L’Olym­piacòs va posar fi dijous amb cru­el­tat (95-74) a un cinc de cinc meri­tori del Barça en l’Euro­lliga, una com­pe­tició d’altíssim nivell en què les tra­ves­ses són esport de risc. L’equip de Joan Peñarroya va caure en el seu debut al Zal­gi­rio Arena con­tra el Zal­gi­ris, un dels equips més forts en aquesta arren­cada, però tot seguit va enca­de­nar cinc victòries, tres a casa –Alba de Berlín, Mònaco i Asvel– i dues en pis­tes tan com­pli­ca­des com la de l’Estre­lla Roja, que hi arri­bava amb un 3-0, i la de l’Efes a Istan­bul, un infern que va fer emmu­dir. Dijous, però, la ben­zina es va aca­bar després de cinc dies frenètics i tres des­plaçaments des que diu­menge va per­dre a Màlaga con­tra l’Uni­caja.

En l’anàlisi, si veiem el got mig buit, la llarga lesió aquest curs de Nico Lapro­vit­tola és un ele­ment dis­tor­si­o­na­dor de pri­mer nivell. L’argentí for­mava el pòquer d’asos amb Pun­ter, Parker i Vesely. La baixa de Parra hi afe­geix sobre­es­forç. Amb el got mig ple, el Barça ha acre­di­tat espur­nes il·lusi­o­nants. La bri­llan­tor de Kevin Pun­ter, per exem­ple. Amb 18,6 punts en 24 minuts és el segon màxim ano­ta­dor rere Car­sen Edwars (Bayern), que en fa 21,5. Pun­ter mai no s’amaga i hi afe­geix espe­rit defen­siu amb 1,4 pilo­tes roba­des. El Barça també mou bé la pilota i és líder en assistències, amb 21. També mana en el capítol de pilo­tes roba­des: 8,7. Un dels grans dèficits, però, és el rebot defen­siu. No el tanca bé i és catorzè. De moment, el gegant Fall (2,23 m), lesi­o­nat a l’inici de curs, pràcti­ca­ment no ha jugat.