El Bàsquet Girona feia dies que creuava el desert del Sàhara i necessitava una victòria com qui troba una brúixola per allunyar-se de l’asfixiant calor de la zona més àrida. Enfangat pels dubtes i les inseguretats generades per la concatenació de quatre derrotes consecutives i la poca fluïdesa en el seu joc, el triomf en la pròrroga de diumenge contra el Bilbao (100-94) va ser un bàlsam que va permetre reorientar l’equip i oxigenar el cos tècnic.

“Han sigut moltes setmanes perdent i em sento alleugerit. Ha sigut dur. Ens hem entrenat bé, i veure que arribes als partits i que no surten les coses és frustrant. Però així és el bàsquet. La temporada és llarga i sempre hi ha bons i mals moments, sento que la victòria ens redirigeix cap a la bona direcció”, exposava un somrient Ike Iroegbu, autor de 13 punts i 7 rebots, en declaracions després del partit. El jugador, un dels assenyalats per liderar l’equip, indicava que atribuïa la clau de l’èxit a la confiança entre els companys. “Hem seguit jugant junts. I avui hem demostrat que passin coses bones o dolentes durant el partit, no ens hem d’aturar mai, mai hem de deixar de jugar. Volíem ser durs i no abaixar els braços. No ens hem rendit i crec que això en ha permès aferrar-nos al partit.”

Sobre la gestió de les crítiques rebudes les últimes setmanes, el base assegurava que s’ho pren amb filosofia: “És el que hi ha. Tothom té opinió. Al final només podem controlar el que nosaltres podem controlar, i per això avui sento que ens hem tret un pes del damunt. Sento que realment ara podem construir coses a partir del que hem fet bé i seguir competint en aquesta direcció”.

Pel seu company d’equip Aljami Durham, la clau era la unió: “Quan les coses s’han complicat ha sigut quan més predisposats hem estat a fer el que calgués per guanyar.” El nord-americà reconeixia també que les últimes setmanes han sigut la cara amarga de la competició d’elit. I hi ha navegat aferrant-se a la seva ètica laboral. “Ha sigut dur. Però tots tenim un compromís aquí: entrenadors, companys... Tots teníem el compromís de venir i seguir treballant. I al final tinc la sensació que l’esforç comença a donar recompensa. Però això és només el principi. Crec que som un equip jove intentant trobar una mica el camí, estem creixent junts i a poc a poc anirem trobant la nostra identitat en aquest sentit, n’estic convençut”, afirmava.

Durham, autor de 22 punts, també reconeixia que la història podria haver acabat d’una altra manera si el triple de Mindaugas Susinskas per avançar el Girona en l’últim sospir del temps reglamentari no hagués entrat. “Si Minda no hagués anotat el triple, estaríem parlant d’una altra història. Al final, ens entrenem per a això, i tots teníem confiança cega en ell. Estic feliç perquè necessitàvem aquesta victòria, però som molt conscients que queda molta feina per fer”, acabava.