El Bàsquet Girona feia dies que cre­uava el desert del Sàhara i neces­si­tava una victòria com qui troba una brúixola per allu­nyar-se de l’asfi­xi­ant calor de la zona més àrida. Enfan­gat pels dub­tes i les inse­gu­re­tats gene­ra­des per la con­ca­te­nació de qua­tre der­ro­tes con­se­cu­ti­ves i la poca fluïdesa en el seu joc, el tri­omf en la pròrroga de diu­menge con­tra el Bil­bao (100-94) va ser un bàlsam que va per­me­tre reo­ri­en­tar l’equip i oxi­ge­nar el cos tècnic.

“Han sigut mol­tes set­ma­nes per­dent i em sento alleu­ge­rit. Ha sigut dur. Ens hem entre­nat bé, i veure que arri­bes als par­tits i que no sur­ten les coses és frus­trant. Però així és el bàsquet. La tem­po­rada és llarga i sem­pre hi ha bons i mals moments, sento que la victòria ens redi­ri­geix cap a la bona direcció”, expo­sava un som­ri­ent Ike Iro­egbu, autor de 13 punts i 7 rebots, en decla­ra­ci­ons després del par­tit. El juga­dor, un dels asse­nya­lats per lide­rar l’equip, indi­cava que atribuïa la clau de l’èxit a la con­fiança entre els com­panys. “Hem seguit jugant junts. I avui hem demos­trat que pas­sin coses bones o dolen­tes durant el par­tit, no ens hem d’atu­rar mai, mai hem de dei­xar de jugar. Volíem ser durs i no abai­xar els braços. No ens hem ren­dit i crec que això en ha permès afer­rar-nos al par­tit.”

Sobre la gestió de les crítiques rebu­des les últi­mes set­ma­nes, el base asse­gu­rava que s’ho pren amb filo­so­fia: “És el que hi ha. Tot­hom té opinió. Al final només podem con­tro­lar el que nosal­tres podem con­tro­lar, i per això avui sento que ens hem tret un pes del damunt. Sento que real­ment ara podem cons­truir coses a par­tir del que hem fet bé i seguir com­pe­tint en aquesta direcció”.

Pel seu com­pany d’equip Aljami Dur­ham, la clau era la unió: “Quan les coses s’han com­pli­cat ha sigut quan més pre­dis­po­sats hem estat a fer el que calgués per gua­nyar.” El nord-ame­ricà reco­nei­xia també que les últi­mes set­ma­nes han sigut la cara amarga de la com­pe­tició d’elit. I hi ha nave­gat afer­rant-se a la seva ètica labo­ral. “Ha sigut dur. Però tots tenim un com­promís aquí: entre­na­dors, com­panys... Tots teníem el com­promís de venir i seguir tre­ba­llant. I al final tinc la sen­sació que l’esforç comença a donar recom­pensa. Però això és només el prin­cipi. Crec que som un equip jove inten­tant tro­bar una mica el camí, estem crei­xent junts i a poc a poc ani­rem tro­bant la nos­tra iden­ti­tat en aquest sen­tit, n’estic con­vençut”, afir­mava.

Dur­ham, autor de 22 punts, també reco­nei­xia que la història podria haver aca­bat d’una altra manera si el tri­ple de Min­dau­gas Susinskas per avançar el Girona en l’últim sos­pir del temps regla­men­tari no hagués entrat. “Si Minda no hagués ano­tat el tri­ple, estaríem par­lant d’una altra història. Al final, ens entre­nem per a això, i tots teníem con­fiança cega en ell. Estic feliç perquè neces­sitàvem aquesta victòria, però som molt cons­ci­ents que queda molta feina per fer”, aca­bava.