Ningú hi creu més que ell

Isaac Nogués González (Bada­lona, 10/2/2004) va començar a botar la pilota a l’Escola Cul­tu­ral, on estu­di­ava. El mateix cen­tre esco­lar bada­loní on es va ini­ciar Josep Maria Izqui­erdo, l’entre­na­dor català amb més Euro­lli­gues (2) i ara aju­dant de Zeljko Obra­do­vic al Par­ti­zan. Ja de pre­mini va pas­sar a la Penya. Desprès Nogués va pas­sar pels Sale­si­ans, on va estu­diar un curs de for­ma­tiu d’acti­vi­tats comer­ci­als. Però Nogues tenia clar que volia ser pro­fes­si­o­nal del bàsquet. Després de la seva sor­tida de la Penya fa dos anys per anar a Osca (LEB Plata) aquest cap de set­mana ha debu­tat a la G-Lea­gue, la lliga de desen­vo­lu­pa­ment de l’NBA, després de fit­xar pels Port­land Trail Bla­zers. El seu debut va estar tapat per un com­pa­tri­ota seu bada­loní: Jordi Fernández (tècnic dels Bro­oklyn Nets), que va ser nome­nat fill pre­di­lecte del bres­sol del bàsquet. Nogués va debu­tar amb els Rip City Remix després de ser draf­te­jat l’estiu pas­sat. L’NBA el seguia perquè és un juga­dor amb carac­terísti­ques físiques com els nord-ame­ri­cans i els Bla­zers va apos­tar per ell. Com a tècnic hi ha el català Sergi Oliva, qui ja fa anys que és a l’NBA, pri­mer als Sixers i ara als Bla­zers, i d’aju­dant hi té el fins a l’agost tècnic del Cadí La Seu, Fabián Téllez.

Els ame­ri­cans tenen estu­di­a­des totes les estadísti­ques i n’hi ha una en què Isaac Nogués és dels millors del món: en índex més baix d’erra­des. És refe­rent defen­sant sense fer fal­tes i en pas­sa­des sense pèrdues. Isaac Nogués, amb el sobre­nom d’Ice –gel– pel seu caràcter intro­ver­tit, és cons­ci­ent que ha de millo­rar el tir i explica quan li va can­viar la vida: “Va ser en el mun­dial sub-19 que vam gua­nyar, hi havia dub­tes de si entra­ria entre els dotze i al final vaig jugar a un nivell increïble, sem­pre estaré agraït al Dani Miret perquè va saber treure el millor de mi i sobre­tot va donar-me una injecció de con­fiança total.” Pre­ci­sa­ment el selec­ci­o­na­dor espa­nyol sub-19 és l’actual entre­na­dor de la Penya, que parla de Nogués: “La seva pre­sen­cia ja ser­veix per inti­mi­dar, apa­reix en línies de pas­sada, ataca al bot, és un defen­sor d’elit que podria eixu­gar ja alguns per­fils ACB, un impacte bru­tal per can­viar el par­tit perquè té una com­bi­nació de físic, intuïció i intel·ligència i no només és les pilo­tes que recu­pera, sinó les pèrdues que pro­voca, molt per sobre dels seus números, i lle­gir on cau­ran els rebots.” La seva tra­jectòria a la G-Lea­gue s’allarga un any, dos o tres perquè per a ell: “És una opor­tu­ni­tat per créixer en un altre bàsquet, aquí als Estats Units soc dels que tinc més conei­xe­ment del joc, però tot­hom té físic.” Esti­gui el temps que sigui al somni ame­ricà dei­xant a casa seva el seu gos Ice, la seva mare empresària Rosa i la seva ger­mana model Bet, el què és segur és que un dia tindrà l’opor­tu­ni­tat de tor­nar a la Penya: “Em faria molta il·lusió.” Una opor­tu­ni­tat com la que ha tin­gut el seu amic Rafa Villar (Hio­pos Lleida), que tam­poc és qui millor tira, qui més punts fa, però sí qui fa molt per l’equip. L’antítesi de juga­dor de la Super­ma­na­ger perquè no fa números però ajuda a fer gua­nyar l’equip.