L’Spar Girona torna a jugar a casa aquesta tarda (18.10 h), sis dies després de superar per primer cop els 100 punts a Fontajau i quan en fa tres que va signar el seu millor inici en la màxima categoria (10-0), de la qual és l’únic equip imbatut, des que abans-d’ahir l’Avenida era el primer a derrotar el València, equip que l’Uni visita d’avui en vuit entremig de l’eliminatòria europea de setzens amb el Campobasso –dimecres a Itàlia i dijous que ve a casa–. El conjunt gironí afronta contra el Guipúscoa el tercer partit en menys d’una setmana, una seqüència que en l’antecedent més immediat s’acabava amb la derrota en la pròrroga (97-90) contra el següent rival europeu en la fase de grups de l’Eurocopa i després d’haver rebut el Jairis (89-70) i el Gran Canària (79-60) just en la represa de la lliga després de l’aturada per la finestra. “L’equip acumula cansament, però ja sabíem com era aquest mes de desembre. Ho estem portant força bé i elles han d’entendre, i els ho he dit, que tot allò invisible, com ara descansar, menjar bé, mirar de dormir bé, fer servir bé el temps lliure en el bon sentit, és molt important. Per a mi a vegades marca la diferència”, va dir Roberto Íñiguez, que no vol ni sentir a parlar d’elogis a la trajectòria de l’equip, i encara menys de les expectatives que genera l’equip que més anota (6,6 punts més que el València, segon), el que més triples fa i amb un major encert (99/232) i a punt de superar el miler de valoració en termes absoluts (915 el conjunt taronja, però amb un partit menys que precisament és amb l’IDK).

El rival d’avui, amb un grup més accessible en la segona competició continental (1-5 fa dues temporades en el seu debut europeu) va tancar la primera fase amb 6-0 i s’enfrontarà al Charnay francès també amb el primer partit a fora, aquest dimecres. “Com tots els equips de l’Azu, és un equip dur i que sempre costa competir-hi en contra perquè són constants. Venen amb un parell de baixes que, per mi, crec, les fa més perilloses perquè al final és una rotació de vuit en què totes tenen molt clar el seu rol. I durant molts anys l’Azu ha fet un bàsquet meravellós amb vuit”, indicava el vitorià sobre el conjunt de Sant Sebastià, que des que va pujar a la Lliga Femenina, el 2013, s’ha endut la victòria de Girona tres cops: 59-73 la temporada del debut en l’Eurolliga; 64-67 en la darrera jornada de la lliga regular el 2019, quan l’equip d’Èric Surís encaixava la tercera derrota en quatre partits per acabar amb 22-4 i ser campió amb 6-0 en el play-off contra l’Araski, el Cadí i l’Avenida –amb els dos darrers hi havia perdut com a visitant–, i 53-55 el 2020 en el debut de Marta Xargay. Aquell 12 de gener va ser l’últim partit de Rosó Buch amb l’equip del qual era la capitana, perquè ja sense Brittney Sykes –la seva gairebé esmaixada també és contra el Guipúscoa (87-61, el 26 de març del 2023)– l’escorta acabaria el que quedava de curs que la pandèmia va impedir completar al València i després fitxaria pel Gernika, en què va jugar fins a la temporada passada.