La primera derrota de l’Spar Girona a la lliga va arribar a la pista del València, on l’equip que aspira a expandir la seva hegemonia estatal –els cinc últims títols son seus– arreu d’Europa i que venia d’encaixar les seves dues úniques derrotes de manera consecutiva va imposar la seva llei de principi a fi. Sí que l’Uni es va adaptar a un partit sense encert ni ritme i, quan va trobar el camí del triple al tercer quart, (2/6, 0/11 a la primera meitat), va poder desplegar el seu millor joc i arribar a disposar d’uns màxims avantatges de 10: 39-49 Bibby amb addicional i 41-51 Caldwell. La diferència s’esfumaria i l’equip gironí es veuria 11 per sota (68-57) a menys de dos minuts. Els primers triples d’Ygueravide i Bibby alimentaven l’esperança a 58 segons (68-63), però a la fonteta ja ho tenien ben lligat.

El 27-6 s’explica, en part, per l’aparició de les interiors del conjunt taronja, perquè Touré havia anul·lat Iagupova i, sobretot, pel paper de Leti Romero –les dues derrotes coincideixen amb la seva lesió– en el darrer quart, quan supera els 9 minuts i anota els seus 7 punts, mentre el conjunt gironí no podia ficar pilotes a dins i, sense encert de lluny, veia com li capgiraven el marcador amb 11-2 en tirs lliures i, com en la resta del partit, sense tenir mai bandera a favor. La consigna era carregar el joc a prop del cèrcol i, per exemple, Canella començava l’últim quart amb 1 falta i en 6 minuts li assenyalaven les 4 que l’enviaven a la banqueta, on no hi havia Iva Jakubcova, baixa per grip.

L’Uni manté el lideratge i dijous ha de superar els setzens de l’Eurocopa amb el Campobasso, amb qui té un mínim avantatge de 2 punts. I vol tornar a seure a la taula dels grans de la Lliga Femenina malgrat ser conscient de la inferioritat de recursos amb la què vol plantar cara al poder establert. Ja va guanyar a Saragossa i, la visita de l’Avenida a Fontajau el 4 de gener, serà una altra prova de foc.