La figureta reial o la fava?

L’Spar Girona obre el 2025 a Fon­ta­jau con­tra l’Ave­nida (19 h) i, en el pri­mer dia l’any del 20è ani­ver­sari del club, no hi podia fal­tar un ele­ment tra­di­ci­o­nal que acom­pa­nya les cele­bra­ci­ons al llarg del calen­dari, el tor­tell. La qüestió és si el de Reis ser­virà per assa­bo­rir el ter­cer títol de campió d’hivern de l’Uni. “Hem de tenir la moti­vació sem­pre al mateix nivell, perquè si gua­nyes l’Ave­nida i perds a Vigo, de què t’ha ser­vit?”, va dir Roberto Íñiguez abans del 21è par­tit entre l’equip gironí i el cas­tellà amb ell. S’hi va estre­nar el 2015, que s’obria amb un par­tit com el d’avui, ales­ho­res el pri­mer de la segona volta amb 75-53 per a l’equip gironí, en el segon dels 4 tri­omfs con­tra l’equip de Sala­manca, 2 amb Ramon Jor­dana (el 56-64 de la jor­nada 1 abans) i 2 amb ell, també a la ciu­tat cas­te­llana pri­mer (70-85) i a Girona després en el segon par­tit de la final, al millor de tres (72-54) aquell memo­ra­ble dia de Sant Jordi. Íñiguez va diri­gir després les bla­ves, amb 5-1 la tem­po­rada 2020/21 –perd la semi­fi­nal de copa i gua­nya la de la super­copa, els 2 par­tits de lliga regu­lar i els de quarts d’Euro­lliga–, 4-3 la 2021/22 –Alfred Julbe s’apunta els dos par­tits de lliga i el segon de la sèrie de quarts d’Euro­lliga, i l’ara tècnic de l’Spar la semi­fi­nal de Super­copa, la final de copa i els dos de la sèrie amb què du l’Ave­nida a la final four per segon any seguit– i 0-2 la que no acaba, amb der­ro­tes a Fon­ta­jau en 10 dies i abans de tor­nar a l’altre cos­tat; l’endemà de Sant Esteve del 2023 (1-2).

“Estan jugant molt bé, por­ten una bona ratxa i estan aga­fant velo­ci­tat de cre­uer. El par­tit con­tra el València [81-93, jor­nada 10] els va fer creure en el que feien i són juga­do­res molt bones. A mol­tes les he entre­nat i aquests par­tits els saben jugar. Totes tenen molta experiència i sabem que en aquests par­tits donen al màxim i hem d’estar pre­pa­ra­des per a això”, deia Íñiguez.

“Estem tre­ba­llant bé i quan la gent dona al màxim no pots dema­nar-los més. On arri­ba­rem? Penso en el pre­sent i m’agrada viure l’avui, ens està anant bé i és la manera”, expli­cava el tècnic sobre l’equip, que ha fet el millor inici des que juga la Lliga Feme­nina –set­zena par­ti­ci­pació, hi debuta el 2009 a Sala­manca–, suma 15 victòries segui­des a Fon­ta­jau i està en dis­po­sició de ser coro­nat campió d’hivern per ter­cer cop. Ho va ser quan va gua­nyar la segona lliga i l’any següent, que no s’acaba per la pandèmia. I ho serà si gua­nya, és clar, i també si perd per una diferència que li per­meti man­te­nir un millor ave­rage gene­ral, que és el que des­em­pata ara –al final és el par­ti­cu­lar– perquè l’Uni té +216 i l’Ave­nida +176. Vint punts, doncs, són la diferència a eixu­gar per a les d’Anna Montañana, que els suma­rien i alhora els res­ta­rien a l’equip gironí. I encara queda el València, amb +175, que juga a Ger­nika i amb el pri­vi­legi de jugar dijous els quarts de final de la copa com a premi sucós. La fava? Anar a Sara­gossa al març i jugar en diven­dres, com fa dos anys quan queia per pri­mer cop a quarts, con­tra el Ger­nika que diri­gien San­dra Ygue­ra­vide a la pista i Anna Montañana a la ban­queta.