L’Spar Girona obre el 2025 a Fontajau contra l’Avenida (19 h) i, en el primer dia l’any del 20è aniversari del club, no hi podia faltar un element tradicional que acompanya les celebracions al llarg del calendari, el tortell. La qüestió és si el de Reis servirà per assaborir el tercer títol de campió d’hivern de l’Uni. “Hem de tenir la motivació sempre al mateix nivell, perquè si guanyes l’Avenida i perds a Vigo, de què t’ha servit?”, va dir Roberto Íñiguez abans del 21è partit entre l’equip gironí i el castellà amb ell. S’hi va estrenar el 2015, que s’obria amb un partit com el d’avui, aleshores el primer de la segona volta amb 75-53 per a l’equip gironí, en el segon dels 4 triomfs contra l’equip de Salamanca, 2 amb Ramon Jordana (el 56-64 de la jornada 1 abans) i 2 amb ell, també a la ciutat castellana primer (70-85) i a Girona després en el segon partit de la final, al millor de tres (72-54) aquell memorable dia de Sant Jordi. Íñiguez va dirigir després les blaves, amb 5-1 la temporada 2020/21 –perd la semifinal de copa i guanya la de la supercopa, els 2 partits de lliga regular i els de quarts d’Eurolliga–, 4-3 la 2021/22 –Alfred Julbe s’apunta els dos partits de lliga i el segon de la sèrie de quarts d’Eurolliga, i l’ara tècnic de l’Spar la semifinal de Supercopa, la final de copa i els dos de la sèrie amb què du l’Avenida a la final four per segon any seguit– i 0-2 la que no acaba, amb derrotes a Fontajau en 10 dies i abans de tornar a l’altre costat; l’endemà de Sant Esteve del 2023 (1-2).

“Estan jugant molt bé, porten una bona ratxa i estan agafant velocitat de creuer. El partit contra el València [81-93, jornada 10] els va fer creure en el que feien i són jugadores molt bones. A moltes les he entrenat i aquests partits els saben jugar. Totes tenen molta experiència i sabem que en aquests partits donen al màxim i hem d’estar preparades per a això”, deia Íñiguez.

“Estem treballant bé i quan la gent dona al màxim no pots demanar-los més. On arribarem? Penso en el present i m’agrada viure l’avui, ens està anant bé i és la manera”, explicava el tècnic sobre l’equip, que ha fet el millor inici des que juga la Lliga Femenina –setzena participació, hi debuta el 2009 a Salamanca–, suma 15 victòries seguides a Fontajau i està en disposició de ser coronat campió d’hivern per tercer cop. Ho va ser quan va guanyar la segona lliga i l’any següent, que no s’acaba per la pandèmia. I ho serà si guanya, és clar, i també si perd per una diferència que li permeti mantenir un millor average general, que és el que desempata ara –al final és el particular– perquè l’Uni té +216 i l’Avenida +176. Vint punts, doncs, són la diferència a eixugar per a les d’Anna Montañana, que els sumarien i alhora els restarien a l’equip gironí. I encara queda el València, amb +175, que juga a Gernika i amb el privilegi de jugar dijous els quarts de final de la copa com a premi sucós. La fava? Anar a Saragossa al març i jugar en divendres, com fa dos anys quan queia per primer cop a quarts, contra el Gernika que dirigien Sandra Ygueravide a la pista i Anna Montañana a la banqueta.