La Penya havia de gua­nyar a Vílnius con­tra un rival directíssim i, si hagués estat pos­si­ble, fer-ho de 23 punts per recu­pe­rar el basket ave­rage de Bada­lona (63-86). Però ni una cosa ni l’altra. Quan fal­ten cinc jor­na­des per aca­bar, els Wol­ves de l’exju­ga­dor de la Penya Andrew Andrews (1/8 tirs de camp) l’avan­tat­gen de tres victòries i el basket ave­rage i ara el rival a inten­tar engan­xar és el Besik­tas, a tres victòries, però ha de visi­tar Bada­lona. Són números que fan que la clas­si­fi­cació per al play-off sigui matemàtica­ment pos­si­ble. La rea­li­tat, però, és que vir­tu­al­ment ahir la Penya va dir adeu a Europa, perquè és difícil que el Joven­tut gua­nyi el Gran Canària, el Buduc­nost i a casa con­tra el Bah­ce­seir, el Besik­tas i el Trento, i que el Besik­tas perdi tant. Veu­rem què passa, perquè és esport i perquè la Penya ha demos­trat ser capaç de jugar un bàsquet de gran nivell, inten­si­tat i efec­ti­vi­tat. Ahir no va ser el cas, perquè als de Miret els va fal­tar anar a mort, a llançar-se per totes les pilo­tes i, en defi­ni­tiva, jugar com el que era: una final. La baixa de Dot­son, amb gas­tro­en­te­ri­tis, abans de començar va dei­xar sense un refe­rent en inten­si­tat i en defensa la Penya, que no va tenir con­sistència ni en ener­gia ni en potència física. El par­tit es va man­te­nir igua­lat durant els pri­mers 32 minuts, però dos tri­ples seguits de Zemai­tis i dues cis­te­lles litu­a­nes van fer que la diferència es dis­parés (76-66) i que ja no hi hagués cap capa­ci­tat de reacció. Tomic, el millor (18 punts i 8/8 de dos), no va jugar els dar­rers minuts. Miret va apos­tar per Pus­tovyi al cos­tat d’un Oni a qui encara falta molt per convèncer.