El Bàsquet Girona va agreujar més que mai els dubtes que ja hi havia entorn d’un Barça que necessita un miracle per ser a la copa, que encaixa la sisena derrota seguida a domicili, que encaixa una altra derrota en un final igualat, però que sobretot encara no ha tocat fons. Els blaugrana guanyaven de 10 punts (77-87) quedaven 3:11 minuts per al final i van fer de tot i malament. Els de Moncho Fernández van ser tot el contrari. Van tenir fe, van demanar revisions de jugades finals que van ser determinants i hi van creure i els va sortir tot. Fins i tot el tir d’Iroegbu a 2,8 segons del final i amb 89-90 al marcador. Fontajau va explotar perquè, després de sumar una sola victòria en els primers 12 partits, des del canvi d’entrenador i el debut de Geben i Pep Busquets han encadenat dues victòries seguides –a Lleida i ahir– i surten de l’UCI per anar a planta amb una bombona d’oxigen gegant. En canvi el Barça entra de ple a l’UCI però cada vegada el pronòstic és més greu. I el problema és que sembla que no han tocat fons. Divendres jugarà a Mònaco i diumenge, a Gran Canària, on si perd el seu adeu a la copa serà matemàtic. El partit va ser un reflex de dos clubs que són ara mateix a anys llum. El Girona amb il·lusió per sortir del pou que va manar des del salt inicial, dominant un Barça que va saltar tou un cop més (47-37). Però en el minut 26 un 2+1 de Parker va certificar la remuntada (56-58) i semblava que la resistència gironina s’acabava (62-70) amb el Girona fent 0/7 triples i 5/13 tirs de dos en el tercer quart. Però tot i que semblava que tocava fons a 3:11 del final (77-87), la fe d’uns i la dinàmica perdedora en finals ajustats del Barça hi van acabar fent la resta. Fontajau va embogir. Amb raó. Els despatxos del Barça també van embogir. Però per unes altres raons.