ACB

Maxi Fjellerup

ESCORTA BÀSQUET GIRONA

“És el que necessitava”

“Són dues victòries que ens van perfecte per seguir confiant en allò que fem, en el que ens diu Moncho i en nosaltres mateixos”

“Aquesta energia i canvi d’aires ens ha anat molt bé”

Podem guanyar a qualsevol, si fem les coses bé. Hem d’afrontar els partits amb energia i anar a competir

Maxi Fje­lle­rup (Tres Arroyos, 1997) passa pel seu millor moment des que va fit­xar pel Girona, fa tot just tres anys, i en les dar­re­res set­ma­nes ha esta­blert els seus rècords per­so­nals a l’ACB. Con­tra el Coru­nya (81-98) és qui dona la cara amb 21 punts i 25 de valo­ració, a Sara­gossa (96-68) agafa més rebots que mai (8) i a Lleida (85-90) deixa en 4 el seu sos­tre de tri­ples en la lliga.

91-90 ‘in extre­mis’ con­tra el Barça i dues victòries segui­des per pri­mer cop aquest curs. Con­tents?
Molt con­tents, sí. Era con­tra el Barça però no deixa de ser una més per seguir sumant en el camí cap a l’objec­tiu d’acon­se­guir la per­manència, seguir com­pe­tint i sor­tir del fons. Ens ha de donar tran­quil·litat per seguir millo­rant. I també estic molt con­tent per l’equip, per l’esforç que va fer.
Deia l’altre dia al ves­ti­dor en decla­ra­ci­ons a aquest diari que amb Moncho havien can­viat la manera de jugar, de llui­tar... M’ho desen­vo­lupa una mica?
Sí que és una manera de jugar dife­rent de la que tenia Fotis [Kat­sika­ris], que ens afa­vo­reix una mica més. Hem d’apro­fi­tar que som un equip jove, que no tenim gaire experiència i que hem d’anar a bus­car o pro­vo­car l’error del con­trari. Pres­si­o­nar, anar al rebot, estar cons­tant­ment atents al rival i amb molta ener­gia: jugar dos o tres minuts, can­viar, tenir un equip llarg que sigui capaç de com­pe­tir. Aquesta ener­gia i canvi d’aires ens ha anat molt bé.
Quan Ike s’aixeca per al tir gua­nya­dor vostè és a prop del cèrcol.
Anava al rebot i quan vaig veure que ja anava a dins, vaig mirar d’anar de seguida a la pri­mera línia de pas­sada, a moles­tar i estar allà perquè sabia que el dar­rer tir el tin­drien ells. No tenien temps mort i s’hi havia d’anar ràpid, seguir. Perquè ja sabem que en bàsquet en un segon et can­via tot. I després molt con­tent, és clar, també per l’Ike.
En la cele­bració se’l veu des­bo­cat, du la veu can­tant. Alli­be­rat?
Sí, perquè van ser mol­tes set­ma­nes i molt llar­gues. No de pati­ment, però sí de veure les coses molt negres, com es podia aju­dar l’equip. Són dues victòries que ens van per­fecte, també per seguir con­fi­ant en allò que fem durant la set­mana, en el que ens diu Moncho i en nosal­tres matei­xos.
Passa pel seu millor moment des que arriba a Girona. Exa­gero? Rècords indi­vi­du­als recents...
Sí, segu­ra­ment dels tres anys és el moment en què més bé m’estic tro­bant. En Moncho con­fia molt en mi, em dona mol­tes opor­tu­ni­tats i lli­ber­tat per poder jugar i és una mica el que neces­si­tava, també. Estic bé física­ment i amb l’ajuda de l’entre­na­dor m’ha anat per­fecte. També perquè la seva idea de joc m’afa­vo­reix, amb tirs oberts, poder córrer tota la pista i amb espais, que tot una mica ajuda perquè pugui ren­dir bé.
El par­tit a Lleida és el que marca el punt d’inflexió a la mala ratxa?
I tant. També perquè era un rival directe al qual havíem de gua­nyar, una pista on és difícil jugar. L’equip des d’un bon prin­cipi va aga­far avan­tatge. I man­te­nir-lo i seguir com­pe­tint quan se’ns van acos­tar, que és una cosa que ens enfon­sava abans quan vèiem que no teníem recur­sos en atac...
Amb el Barça comen­cen com un coet, que era una de les llo­ses que tenien amb Fotis, que no havien gua­nyat cap pri­mer quart.
També han can­viat molt els equips ini­ci­als i ara amb en Moncho comen­cem molt amb en Juani [Mar­cos], jo, en Juan [Fernández]. Som juga­dors que ens ente­nem una mica més i per a les arren­ca­des de quart pot­ser comen­cem una mica millor. I després tenir Nike [Sibande] i Al [Aljami Dur­ham], que ve de recanvi, per reno­var els aires i apor­tar ener­gia, ens va molt bé.
Tres argen­tins a l’equip ini­cial. Li arriba infor­mació del seu país? Ho dic en referència a la pro­pera fines­tra FIBA. El poden con­vo­car?
No ho miro, la veri­tat. No soc gaire d’estar pen­dent de què diu la gent, en l’àmbit periodístic o de xar­xes. Miro de cen­trar-me en allò que puc fer jo i si arriba, arri­barà. Si no seguiré tre­ba­llant per al Girona, que n’estic molt con­tent.
Ara ve el Basko­nia. Que tin­guin la pressió per la copa els fa més temi­bles? O els pot afec­tar? El Barça també venia amb pres­ses...
És el mateix, han de gua­nyar tant sí com no i tenen aquesta res­pon­sa­bi­li­tat i en un mar­ca­dor ajus­tat ens pot aca­bar afa­vo­rint a nosal­tres. Però és un altre par­tit del tot dife­rent, juguen d’una altra manera i hem d’estar pre­pa­rats.
L’afició està en un núvol, però es va ser molt crític amb els juga­dors i els van xiu­lar per pri­mer cop. Es van sen­tir asse­nya­lats?
Segu­ra­ment alguns juga­dors s’hi han pogut sen­tir, així, i no els deu haver agra­dat. Però la nos­tra feina és venir cada dilluns a tre­ba­llar, fer cada dia el mateix. Estic con­tent per l’equip, pels 12 que estem tre­ba­llant i també pels físios, els entre­na­dors i la gent que tre­ba­lla al vol­tant nos­tre, des de l’ofi­cina o estant pen­dents de nosal­tres. Si la gent ens dona suport en els mals moments i els bons, molt millor, però hem de seguir.
L’arri­bada de Geben i Bus­quets els aporta sobre­tot experiència?
Ens ha anat molt bé i coin­ci­dint amb el canvi d’entre­na­dor també s’han adap­tat al mateix temps que nosal­tres a una nova manera de jugar. I ens han apor­tat molta ener­gia. Mar­ti­nas en la posició de 5 ens va per­fecte a l’hora de defen­sar i en atac hi tro­bem molt bones coses. És un juga­dor intel·ligent que genera en el mà a mà, porta enrere, tir obert... Són coses que aju­den molt. I també en Pep, que ja havia estat al Joven­tut, que és un gran equip i té experiència. Ens aju­darà molt.
Després van a Tene­rife i reben l’Uni­caja, que són, amb el Madrid, els únics que se’ls resis­tei­xen. Un altre cop a par­tit per set­mana, a la fines­tra fora del des­cens...
Gua­nyar el Barça ens reforça la idea que podem gua­nyar a qual­se­vol, si fem les coses bé; allò que entre­nem, comu­ni­cant-nos entre nosal­tres i anant par­tit a par­tit. Que sí que després tens un rival que et posa les coses difícils... Hem d’afron­tar els par­tits amb ener­gia i anar a com­pe­tir.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.