Boge­ria al Nou Con­gost, on ningú es va recor­dar de Pedro Martínez, la lle­genda, cosa impen­sa­ble fa tres mesos. Però Diego Ocampo ha acon­se­guit fer rodar un equip que juga com s’entrena: a tota màquina. Ocampo ha fet també el pas defi­ni­tiu com a entre­na­dor con­so­li­dat i de pri­mer nivell. El Baxi va treure de la pista la Penya, que no va poder con­tra­res­tar la posada en escena d’un Man­resa que sap a què juga i té els rols defi­nits. La Penya va sal­tar a la pista i es va tro­bar ja amb un 21-11 en el pri­mer quart que es va eixam­plar ja en el segon a 19 punts de diferència (45-26).

En la segona part ha estat un voler i no poder de la Penya men­tre que els man­re­sans van ges­ti­o­nar per­fec­ta­ment la diferència i tot i la reacció a còpia de tri­ples de Dekker i Robert­son en cap moment va veure peri­llar la victòria. El tri­omf del Baxi Man­resa té un valor doble perquè a banda de la victòria i de la clas­si­fi­cació ho va fer con­tra la millor Penya de la tem­po­rada, que havia gua­nyat vuit dels últims deu par­tits a l’ACB. A la capi­tal del Bages ahir hi va haver boge­ria per treure bit­llet per a Gran Canària.