“Mirem de créixer com a equip i em quedo amb les coses bones, com no bai­xar els braços quan anem per­dent de 20 i seguim llui­tant, però la lliga és molt exi­gent i quan no tens el nivell d’inten­si­tat neces­sari et passa fac­tura”, posava en con­text Moncho Fernández a Tene­rife, després d’encai­xar la ter­cera der­rota en sis par­tits a la ban­queta del Girona. L’equip tanca la pri­mera volta penúltim amb 5-12 i després d’haver enllaçat 3 tri­omfs en 8 dies, a Lleida i a Fon­ta­jau con­tra el Barça i el Basko­nia, amb què sor­tia del pou. Ara torna als llocs de des­cens per la diferència nega­tiva en l’ave­rage amb el Gra­nada i l’Andorra, amb qui va per­dre a casa per 52-82 i 85-98 i que com la der­rota també a Girona con­tra el cuer, el Coru­nya (81-98), el pena­lit­zarà en els des­em­pats si no cap­gira els mar­ca­dors en la segona volta. El seu pròxim rival és el campió d’hivern, l’Uni­caja, a Fon­ta­jau dis­sabte, abans d’una autèntica final a Gra­nada, l’1 de febrer, en el pri­mer dels dos par­tits de lliga del mes que ve. L’altre, el Casa­de­mont, a casa el dia 9.

El Girona duia 7-10 en els seus dos pri­mers anys a l’ACB, sent 13è els dos cops. L’últim curs van bai­xar el Palència amb 6 victòries i l’Obra­doiro de Moncho Fernández amb 11, les matei­xes que el Gra­nada i el Breogán, amb l’equip gironí 14è amb 13-21 com Andorra (11è), Sara­gossa (12è) i Bil­bao (13è). La tem­po­rada del debut en la lliga, els d’Aíto van aca­bar quin­zens empa­tats amb el Gra­nada (16è) i van bai­xar el Betis (10-24) i el Fuen­la­brada (4-30).