La divi­di­ria en dues parts. En la pri­mera els resul­tats no han acom­pa­nyat i el joc de l’equip no era el que volíem veure; no vèiem un equip valent, agres­siu i que apro­fités les vir­tuts de ser un equip jove, i aquí vam fallar i tots en som res­pon­sa­bles. I ara també veig una segona part en què hem començat a veure l’equip que volíem veure i que fa de la joven­tut i l’ambició una vir­tut.

Hem fet un parell de retocs impor­tants, com l’arri­bada de Mar­ti­nas [Geben], que coneix bé la lliga, i Pep [Bus­quets], que coneix també la lliga i la casa. No crec que tota la res­pon­sa­bi­li­tat fos de Kat­sika­ris ni que en Moncho sigui un mag, però pel que sigui hi ha hagut una reacció i ara hi ha un joc que s’apro­xima més al que volem veure i els juga­dors hi estan con­fi­ant. També penso que el com­promís dels juga­dors hi ha sigut en tot moment, mai han parat de tre­ba­llar i això fa que hàgim pas­sat d’una situ­ació molt com­pli­cada a una de com­pli­cada.

Sem­pre estem oberts al mer­cat, a pos­si­bles millo­res i també a noves opor­tu­ni­tats, però ara estic con­tent de la feina que estan fent i de com estan tre­ba­llant.

Vam par­lar molta estona. Penso que era la per­sona ade­quada perquè per sobre de tot és una bona per­sona que ha vis­cut mol­tes situ­a­ci­ons simi­lars a les que hem vis­cut, i ha creat un pro­jecte durant 14 anys. Més enllà dels tòpics que hi ha d’ell sobre el joc lent, crec que fa una pro­posta que ha anat evo­lu­ci­o­nant i que encaixa molt bé amb el que vull que sigui l’equip. Fa poc temps que hi és i tenim marge de millora, però crec que anem pel bon camí.

Soc cons­ci­ent de les dades i les vaig valo­rar per pren­dre la decisió que vaig pren­dre. Són estadísti­ques que s’arros­se­guen des de la pri­mera part de la pri­mera volta, però mirant els dar­rers par­tits també veig un equip amb iden­ti­tat pròpia que sí, va per­dre a Tene­rife, però amb un bon per­cen­tatge de rebot ofen­siu, llançant 32 tri­ples i amb un 55% de llançaments assis­tits. Aquí es veu la iden­ti­tat de l’equip que volem ser.

Començo a veure un equip que gua­nya de 30 i en vol més. A això em refe­reixo, a un joc d’equip en què s’ataca el rebot ofen­siu, es juga a un ritme alt... I crec que la nos­tra plan­ti­lla està dis­se­nyada per això i vull veure aquest esforç i aquesta valen­tia a la pista.

Crec que l’estruc­tura que s’ha acon­se­guit en deu anys de vida és impres­si­o­nant. El que veus des de fora ho con­ti­nues veient a dins. Estic con­vençut que el Girona es con­so­li­darà a l’ACB. És cert que el crei­xe­ment és cada vegada més difícil i hi ha rep­tes, però el més impor­tant és que a llarg ter­mini sigui ascen­dent.

Per mi el prin­ci­pal objec­tiu és crear una marca que ens iden­ti­fi­qui a tots: ciu­tat i equip. I que la gent ho vegi com un equip valent, agres­siu i que té aquesta iden­ti­tat per gua­nyar. Aquest és l’objec­tiu prin­ci­pal, i després la com­pe­tició marca que has de gua­nyar, però tot i els rep­tes, crec que estem començant a veure un equip amb el qual la gent se sent iden­ti­fi­cada. I aquest és el camí.

Em fa l’efecte que pot­ser en les dues dar­re­res jor­na­des et pots jugar el des­cens i alhora jugar a Europa. Crec que serà una lliga molt igua­lada fins al final i la clau és ser en aquesta lluita, que ara sí que hi som.

Quan accep­tes el càrrec t’ima­gi­nes una cosa més idíl·lica... Hi ha hagut de tot, he hagut de pren­dre deci­si­ons que a vega­des són dolo­ro­ses i cons­ci­ent que a vega­des no hi ha la cer­tesa que sigui la decisió cor­recta, inten­tant aïllar i rao­nant aquesta decisió sent cons­ci­ent que la pots encer­tar o pots fallar però que el procés ha de ser aquest. I estic tran­quil amb les deci­si­ons pre­ses.

Soc una per­sona bas­tant així, quan era juga­dor també tenia aquesta capa­ci­tat d’aïllar-me i recol­zar-me en l’equip. I això m’ajuda i em dona tran­quil·litat.

Penso que és bonic. Vaig jugar amb el seu germà, en Lamin, que no va arri­bar a debu­tar però venia a entre­nar amb nosal­tres a l’Akas­vayu. Aques­tes situ­a­ci­ons són boni­ques i volen dir que et fas gran. Me n’ale­gro que li vagi bé, fa molts anys que tre­ba­lla i s’ha gua­nyat ser on és.