ACB

Yankuba Sima

pivot de l’unicaja de màlaga

“És important tenir fe i actitud i ser treballador”

El gironí, que va fer les primeres passes en el Santa Eugènia, continua creixent i fent passes endavant a l’ACB

Sem­pre és espe­cial tor­nar a casa. Qui ho sap bé és Yankuba Sima (Girona, 1996), que fa set tem­po­ra­des com a pro­fes­si­o­nal a l’ACB que fa aquest viatge de retorn per tor­nar a alçar el vol. Aquell noi alt i espi­gat que va començar a fer les seves pri­me­res pas­ses al Ceset s’ha con­so­li­dat com un indis­cu­ti­ble en els plans d’Ibon Navarro.

Què li passa pel cap quan pensa en el par­tit d’avui con­tra el Girona?
Tor­nar a Fon­ta­jau és espe­cial perquè Girona és la ciu­tat on he nas­cut i on he fet les pri­me­res pas­ses. Sem­pre fa il·lusió venir i veure la família i cares cone­gu­des.
Qui no es perdrà el par­tit serà la seva família. Què pensa quan els veu a la grada?
La meva família té un paper molt impor­tant. Sem­pre m’ha aju­dat i m’ha empès quan les coses no han anat bé, sense ells no hau­ria pogut arri­bar fins a aquí. Els dec molt i estic molt con­tent que em puguin gau­dir veient com gau­deixo de jugar a bàsquet, la meva passió.
A les xar­xes sovint fa referència a la seva fe. Quin paper té en la seva car­rera?
Tinc molta fe i si no l’hagués tin­gut pot­ser no hau­ria arri­bat fins aquí. Sem­pre he estat una per­sona que he con­fiat en mi mateix, però hi ha moments en què tens dub­tes. I quan passa això l’impor­tant és man­te­nir-se amb calma i veure la situ­ació amb una pers­pec­tiva dife­rent. Crec que quan alguna per­sona perd la fe, ho perd tot. Avui dia poca gent con­fia en un mateix, i la per­sona que ha de fer el pri­mer pas sem­pre ets tu. Crec que és impor­tant tenir fe, tenir bona acti­tud i ser tre­ba­lla­dor per acon­se­guir els teus som­nis.
Quin és el pri­mer record que té jugant a bàsquet?
El pri­mer que em ve al cap és entre­nant-me al pavelló de Santa Eugènia de Ter. Quan hi penso em ve al cap en Lluís Bar­niol, que va veure el talent en mi abans que jo sabés el talent que tenia. Els pri­mers records que tinc són d’allà.
Li agra­da­ria ves­tir la samar­reta del Girona en algun moment?
Sem­pre m’ha pas­sat pel cap, és la meva ciu­tat, i al final jo, quan era petit, anava a veure molts par­tits de l’Akas­vayu i en el meu cap ha pas­sat el pen­sa­ment de jugar davant la meva família aquí. Però ara mateix tinc con­tracte fins a finals de la tem­po­rada que ve i estic cen­trat en això i a millo­rar el meu joc.
És el seu ter­cer curs a l’Uni­caja, quin diria que és el secret de l’èxit de l’equip?
Crec que tots tenim una importància gran, tots podem apor­tar alguna cosa dife­rent i això fa que hi hagi par­tits en què les coses van millor o pit­jor, però es nota que enca­de­nem tres anys amb el mateix bloc prin­ci­pal de juga­dors i l’impor­tant és que sumem tots. Estem en un equip en què som molts juga­dors i el que al final vols fer és aju­dar l’equip al màxim pos­si­ble. Jo intento apro­fi­tar cada opor­tu­ni­tat al màxim i millo­rar el meu joc i inten­tant afe­gir-hi coses.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.